jueves, marzo 31, 2005

What's in my bag?

Després de veure la moda del Whatsinyourbag en el Flickr on tothom penja la foto amb els gadgets que té, com ja vaig comentar en el Emeshing Blog.

Doncs bé, he decidit fer la foto dels meus gadgets i publicar-la:



Però si aneu a la pàgina web de Flickr on està penjada la foto, hi ha els comentaris que he afegit indicant què és cadascún dels gadgets.

Algú s'anima a publicar el seu whatsinyourbag particular?

miércoles, marzo 30, 2005

Reality Bites

La pel·lícula Reality Bites, traduïda com Bocados de Realidad, és una comèdia sobre l'amor en els anys 90 que tracta de mostrar una visió de la realitat des de l'anomenada Generació X.

Recordar que el terme Generació X va ser apodat per Douglas Coupland a través del llibre amb el mateix nom, i fa referència a la generació que en els 90 tenia uns 20 anys, així que estaríem parlant dels nascuts al 70-73.

El film Reality Bites està dirigit per Ben Stiller, que també és un dels protagonistes, la història està escrita per Helen Childres, i està produïda per Danny DeVito i Michael Shamberg. Els protagonistes de la pel·lícula són Winona Ryder, Ethan Hawke, Janeane Garofalo i Steve Zahn.



Reality Bites comença quan Lelaina, personatge interpretat per Winona Ryder, es gradúa i es reuneix amb els seus amics Troy, Sammy i Vicy per prendre unes cerveses i comença a gravar un video en el que plasma les diferentes visions de la vida de cadascú. Lelaina treballa com ajudant de producció en un programa de televisió matinal, a les ordres d'un presentador engreït i amb la pressió que li fa jugar-se el lloc de treball. Però Lelaina sofreix un canvi a la seva vida al conèixer a Michael, un home que representa tot el que els seus amics aburreixen, però que en canvi ella es veu atreta per ell.

martes, marzo 29, 2005

Dilbert & start-ups

Some people think that is possible to create a new start-up copying some ideas from another webs, but it's totally false.

This type of invention is used by Dilbert to create a new web business:


lunes, marzo 28, 2005

Aukera Guztiak

"El Supremo anula la lista de Aukera Guztiak para las elecciones vascas".

Crec que l'estratègia d'ofegar qualsevol alternativa democràtica als independentistes bascos és totalment errònia. La candidatura del partit Aukera Guztiak hauria d'haver estat admesa, sempre i quan els seus formants no tinguin antecedents penals en delictes o actes terroristes.

Cal recordar que es tracta d'unes eleccions basques democràtiques, i que per tant tothom és lliure de conformar un partit i presentar-se, no pot ser que el Tribunal Suprem de Madrid actui d'ofici per il·legalitzar una llista perquè defensa unes idees independentistes que no convenen als 2 principals partits espenyols.

Aquesta nova il·legalització, crec que és un nou error del PSOE i del PP. S'ha de procurar la llibertat dels ciutadans i l'extermini de qualsevol tipus d'acte violent o terrorista. Però il·legalitzant una llista democràtica per unes eleccions el que fan és que les posicions es radicalitzin, i que hi hagi una part de la població basca que no tingui cap partit polític que defensi les seves posicions independents.

Per últim, hi ha gent que opina que la llista Aukera Guztiak és "herència" de Batasuna, doncs potser cal que parlem que la part de més ultra-dreta, que l'altre dia es va enfrontar amb la policia per la retirada d'un monument al dictador Franco, està dins de l'actual PP. Potser llavors diguem que el PP és "herència" de la dictadura de Franco...

domingo, marzo 27, 2005

Un día en las carreras

De ida al circuito, nos picamos con un Skoda Fabia RS. Fuimos mucho rato en paralelo, parecía que ninguno de los dos se despegaba, y sólo el tráfico hacía que pasara uno delante de otro. Eran sólo tests, pues el reto iba a llegar minutos después.

Llegamos al Karting Vendrell, y sólo llegar vemos a 2 Porsche Carrera, uno plateado y otro negro, no sé con cuál me quedaría... Compramos los tickets y nos disponemos a hacer una cola de casi una hora, y eso que en cada tanda corrían 24 karts. Tanto delante como detrás de la cola había mucho flipao, de estos que se levantaron muy temprano para poder ver al Alonso ganar, mientras yo dormía después de salir de fiesta.

En nuestra serie entramos los últimos, pero salimos de boxes los primeros. Nos pusimos un casco, sudado y sin visera. Yo me subí en el kart número 15, y al cabo de nada ya estabamos empezando a dar la primera vuelta al circuito. El kart tiraba, sobretodo lo apretaba en la zona rápida del circuito, con una larga recta con una chicanne, seguida de una curva y otra larga recta. Pero en la zona lenta del circuito, con algunas curvas muy cerradas, el coche derrapaba y te hacía perder tiempo.

Al final hice en mi mejor vuelta 1:24.32, quedando en el puesto 11 de mi serie de 24. Mis amigos hicieron respectivamente en sus mejores vueltas 1:20.37, 1:22.55 y 1:23.76, quedando 3o, 7o y 9o. No está mal de 24 participantes, y siendo la primera vez que corríamos en este circuito. Para algunos, el que quedó tercero tenía un coche más rápido que los demás...

En definitiva, pudimos correr ni que fuera en circuito mini y emular a los grandes pilotos de Formula 1 como Michael Schumacher, Kimi Raikonnen, David Coulthard o Fisichella. Pero el más rápido de nuestra serie era un tal Cico que hizo 1:18.70, todo un crack!

sábado, marzo 26, 2005

Bowling for Columbine n+1

No, no se trata de la segunda parte de la película de Michael Moore, aunque tiene su conexión. Se trata de otra matanza que un chaval ha originado en Estados Unidos, entre otras causas, por tener a su alcance armas de fuego como quién va a comprar bolígrafos a la papelería.

Jeff Weise tenía 17 años de edad, vivía en Red Lake (Minnesota-USA) y era estudiante de secundaria. No se saben las razones, pero se apoderó de una arma y primero asesinó a su abuelo y a la compañera sentimental de éste en su casa en la reserva india de Red Lake. Luego fue hasta su escuela, dónde mató al vigilante, a una profesora y a cinco compañeros de clase, y finalmente se suicidó. Además hirió a más de una docena de estudiantes de su escuela.

El gobierno de los Estados Unidos debe tomar cartas en el asunto si no quiere que se sigan reproduciendo estos casos que generan miedo y preocupación en la sociedad. No puede ser que un chaval de 17 años tenga acceso a armas de fuego para hacer lo que le plazca, no puede ser que para controlarlo tenga que haber controles de metales en los accesos a las escuelas como si se tratara de aeropuertos. ¿Cuando piensan hacer alguna cosa al respecto? ¿O es que piensan que estas son también víctimas colaterales de su negocio armamentístico, como los irakíes son de su negocio petrolero?

Ahora se dice que Jeff Weise era un asiduo visitante de la web nazi.org, dónde escribió: “Supongo que siempre he tenido una admiración natural hacia Hitler y su ideología, así como por su arrojo a la hora de invadir naciones” con el apodo de "El Angel de la Muerte” y se definía como nazi-indígena.

En un artículo de Prensa Latina, se cuestiona la política seguida por George W. Bush en lo que a tenencia de armas se refiere, sobretodo haciendo hincapié en que no puede entregarse al país a los que lo han votado, que frívolamente puedo definir por: "Personas con doble moral, tan religiosas que no pueden ver el pecho de Janet Jackson, pero que en cambio tienen un rifle en su casa para matar al primero que se les cruce".

En el artículo se subraya el hecho de que Bush liberó a finales de 2004 la venta de 19 tipos de armas semiautomáticas. Con lo que desde ese preciso momento están disponibles en armerías de Estados Unidos revólveres, pistolas, sub-ametralladoras y fusiles de todos los calibres. La resolución de Bush constituyó una resonante victoria del poderoso lobby armamentístico norteamericano, encabezado por la Asociación Nacional del Rifle (NRA), uno de los principales contribuyentes a la campaña electoral republicana con 20 de los 400 millones que recibieron.

Pero es que no es el único hecho de este tipo que se registra últimamente en USA. El pasado día 12 de Marzo, en una iglesia evangélica en el estado de Wisconsin, un hombre mató a ocho personas y después se suicidó. Terry Ratzmann, de 44 años, era un hombre pacífico que asistía regularmente a la Iglesia Viviente de Dios, un grupo evangélico que se reunía todos los sábados en un hotel de la ciudad de Brookfield, Wisconsin. Y hace poco más de un año un estudiante de la escuela secundaria de Rocori, en el mismo estado de Minesota, mató a balazos a dos de sus compañeros.

Pero el incidente de en Red Lake (Minnesota) recordó la masacre registrada en 1999 en la escuela Columbine en Denver (Colorado), donde dos alumnos irrumpieron a balazos en sus instalaciones y después de matar a 13 compañeros también se suicidaron. Hace sólo una semana, las autoridades del estado de California habían acusado a dos jóvenes, de 15 y 17 años, de conspirar para llevar a cabo una matanza similar a la de Columbine. Ambos, cuya identidad se ha mantenido en el anonimato, se declararon no culpables de conspiración para asesinar a compañeros y profesores en el instituto Católico de San Juan Bosco, en Bellflower (al sur de Los Angeles). Supuestamente, habían dibujado un plano de la escuela con lugares en los que pretendían colocar bombas y habían acudido a una tienda de armas para adquirir pistolas.

viernes, marzo 25, 2005

Analyse This

Hace tiempo vi la segunda parte, titulada Analyse That u Otra Terapia Peligrosa ¡Recaída Total!, y la verdad es que me gustó, sobretodo para pasar el rato.

Pues bien, el otro día hicieron por televisión la primera parte, titulada Analyse This, y es mejor que la segunda parte.... las segundas partes nunca fueron mejores (excepto Terminator quizás).

El film Analyse This ó Una Terapia Peligrosa fue realizado en 1999 por Harold Ramis y protagonizado por Robert De Niro, Billy Crystal, Lisa Kudrow (la de Friends) y Joe Viterelli.


Analyse This trata de un mafioso, interpretado por Robert de Niro, que tiene problemas después de que se carguen a un amigo en su presencia, rememorando la muerte de su padre. Para salir de su situación recurre a un psiquiatra, papel interpretado por Billy Crystal, que le ayuda a ver las cosas de otra forma y a afrontar los problemas que la mafia le acarrea. A cambio, Billy Crystal recibe regalos pero tambien problemas familiares, sobretodo con su mujer (Lysa Kudrow).

Lo mejor de esta película son las situaciones cómicas que se generan entre Robert de Niro y Billy Crystal a raíz del mundo mafioso en que se mueve el primero.

jueves, marzo 24, 2005

Saw

Vaig anar a veure el film Saw, més que res perquè no havia tingut la ocasió de poder-lo veure en el Festival de Sitges, i no perquè m'atragués especialment. Doncs bé, la pel·lícula està molt i molt bé, està molt ben estudiada i et quedes ben parat en vàries escenes: totalment recomanable!

Saw va ser estrenada l'any 2004, per això va estar dins del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges del 2004. La pel·lícula està dirigida per James Wan
, i està escrita per ell mateix i per Leigh Whannell. Curiosament el film està protagonitzat pel mateix Leigh Whannell, que fa d'Adam, Cary Elwes, els policies Danny Glover i Ken Leung, i Monica Potter.



La pel·lícula tracta de dos homes que es desperten tancats en una habitació i que se'ls hi planteja una espècie d'"acertijo"/prova que han de resoldre si volen sortir.

Tot i que encara es troba en la nostra cartellera de cinemes, Saw es pot comprar en DVD a Amazon.

I es nota que la pel·lícula ha tingut èxit, perquè a la web he vist que ja s'està preparant la segona part, Saw 2, per a la tardor d'aquest 2005. Per cert la web de Saw és força recomanable, donat que és diferent i interactiva.

miércoles, marzo 23, 2005

Dilbert & e-mail

There are a lot of people a-mail addicted. They need to recieve many e-mails during a day, and when they can't update their account then they are very nervious.

I think that Dilbert is specially true:


martes, marzo 22, 2005

El "artículo" sigue vigente

Hasta el pasado año el artículo 34 residía en el estado de California. Recordemos que el artículo decía: “Hago lo que quiero, cuando quiero, donde quiero y porque me da la gana”. Este año el artículo ha cambiado de estado, Florida, e incluso ha cambiado de número, el 32, pero la ley sigue vigente a nivel nacional en USA. Shaquille O’Neil sigue haciendo de las suyas.

Esta noche he estado viendo el partido que ofrecía NBA+ en Canal+ entre Houston Rockets – Miami Heat que se celebraba en el Toyota Center de Houston (Texas). Miami ha cambiado una barbaridad desde la llegada este año de Shaq Twister O’Neil. Nadie se explica cómo lo dejaron escapar de LA, ya que se está demostrando que a partir de Shaq puede montarse un equipo, mientras que a partir de Kobe Bryant es más difícil montarlo.

Además Shaq Artículo 32 O’Neil hace mejorar todos los jugadores de su alrededor, gracias a que las defensas deben cerrarse para intentar defenderle. El mejor exponente ha sido Dwayne Wade, un jugador de segundo año, Sophomore, que se está saliendo con muy buenos promedios y que es uno de los aspirantes al MVP de la temporada. También ha hecho mejorar a jugadores como Eddie Jones, Daemon Jones, Laettner...

Montes&Daimiel comentaban que podrían comprarse jugador por jugador estos Heat a los Lakers de los anillos (salvando las distancias), teniendo como columna vertebral a Shaq y a Wade. Yo no creo que tengan suficiente equipo para ganar el anillo, pero los periodistas dicen que contando con estos dos a gran nivel Miami podría ser un claro aspirante.

Delante de Miami estaban unos desaprovechados Houston Rockets, con muy buena pero desaprovechada plantilla dirigida por Jeff Van Gandy, así que era un duelo de hermanos entrenadores. Digo desaprovechada por el hecho de tener a un jugadorazo como Tracy “¿por qué eres tan bueno McGrady?”, Yao Ming que sólo está lanzando un promedio de 12 tiros por partido, y gente como David “el gnomo” Wesley, Dikembe Mutombo, Bob Sura, Weatherspoon... Creo que el cambio que propició la llegada de TMac no fue lo mejor para Houston, ya que la pérdida de Steve Francis y Cuttino Mobley se ha notado en el bloque de los Rockets.

Finalmente Houston se ha llevado el partido por 84-82, pero parece que no tienen muchas aspiraciones de conseguir nada importante este año. Mientras Miami se pone con 51-17, con lo que los Heat se llevaran el título de la Conferencia Este de la NBA. El partido se ha desarrollado con planteamientos muy defensivos, seguramente debido al duelo de banquillos entre los hermanos Van Gandy, muchas pérdidas de balón por parte de Miami y los malos porcentajes. Ha destacado Dikembe Mutombo saliendo del banquillo, aportando muchos rebotes, muchos de ellos en ataque. Y un buen partido del jugón Tracy McGrady con 26 puntos. Por parte de Miami Heat sólo se ha salvado Shaq con 23 y un Wade no muy inspirado con 20.

lunes, marzo 21, 2005

Semana Santa

La gente está de vacaciones en Baqueira con "y mi princesa!", o en el Caribe con Arús o en las Canarias con el Pepe Vélez. De mientras, unos pocos, pero que cada vez son más, nos quedamos en las ciudades a currar, a levantar el país, a conseguir que las cosas funcionen...

Me preguntan ¿Y qué vas a hacer en Semana Santa? ¿Vas a ir a algún sitio? Pues no. Me voy a quedar en la ciudad a disfrutar que la gente se va. Y es que se disfruta cuando no hay aglomeraciones... sólo las aguanto en conciertos, porque me gusta el grupo de música que voy a ver, o en partidos de futbol, no hace falta que explique el porqué.

Por ejemplo, el fin de semana pasado pasé por el FNAC y no pude resisitir la tentación de entrar. Una vez dentro, estuve chafardeando la sección de novedades en libros. Vi que Irvine Welch, el autor de Trainspotting, ha escrito una especie de continuación de este libro (que por cierto me estoy leyendo ahora) con los mismos personajes 10 años después. El título de este libro no pasa desapercibido, se llama Porno. Lo cogí.

Directamente me fui a capturar otro libro que tenía clichado, el nuevo de Ken Follet, que es blanco y se titula En El Blanco. Para acabar con al sección de libros, vi que John Grisham ha sacado un nuevo libro: El Intermediario, así que no me pude resistir a llevármelo, creo que he leído todo lo publicado por Grisham... es muy bueno.

Después pasé por la sección de música y me hice con el disco de Keane, y con un nuevo disco de 50 Cent. A continuación me dispuse a hacer cola para pagar. Las colas eran increibles, parecía Sant Jordi. Al cabo de 5 ó 10 minutos, viendo que el tema se alargaba demasiado, que me pesaban los libros que llevaba encima, que empezaba a tener sudor fría.... dejé todo lo que llevaba en el primer stand que vi, y me fuí. FNAC ha perdido un cliente por no tener un buen sistema para que la gente pague y no se desespere.

domingo, marzo 20, 2005

Sweet Sixteen (by Ken Loach)

Sweet Sixteen es una película del director Ken Loach, con lo que seguro que no te deja indiferente. Sweet Sixteen está protagonizada por Paul Laverty, Martin Compson, William Ruane Annmarie Fulton y Michelle Abercromby.



El film Sweet Sixteen trata de un joven que tiene la madre en la cárcel, y que vive con su padrástro y su abuelo hasta que se harta de que le peguen y lo maltraten. Así que decide dedicarse a los trapicheos por las calles pobres de Glasgow para poder seguir adelante.

La película me gustó mucho la primera vez que la vi en el cine, creo que fue en el Icaria en versión original, y me quedé con la delicada situación que se vive en muchas ciudades europeas. Ken Loach sabe transmitir los sentimientos de pobreza y la problemática que se vive dentro del mundo de las drogas, en su país de origen: Escocia.

sábado, marzo 19, 2005

Futurs viatges

El meu esperit aventurer em porta a planificar viatges futurs a diferents ciutats del món. El primer viatge que tinc planejat és el d'Hamburg que aniré d'aquí a res. Però estic pensant més enllà, i sembla que es podria concretar una visita a Japó, concretament a Tokyo. També tinc moltes ganes d'anar a NY, però potser aquest viatge haurà d'esperar. També tinc ganes de conèixer Suècia, concretament podria fer una visita a un amic a Estocolm. Amb tot això, tinc ganes de tornar a ciutats com London o París que m'encanten.... llàstima que tingui tants pocs dies de festa i tants pocs diners per gastar....

viernes, marzo 18, 2005

Love, Angel, Music, Baby (by Gwen Stefani)

Gwen Stefani ha començat la seva carrera musical en solitari amb un disc molt bo. Al principi reconec que era una mica reaci a aquest disc, però m'ha sorprés molt després d'escoltar-lo unes quantes vegades: és molt bo!

En aquest disc en solitari titulat "Love, Angel, Music, Baby" Gwen Stefani s'ha rodejat de gent com Dr.Dre, Eve, The Neptunes, Andre 3000, Nellee Hooper, Dallas Austin, Jimmy Jam & Terry Lewis, Linda Perry i Tony Kanal.



La primera cançó, "What You Waiting For?", és la que s'ha fet més coneguda per la seva marxa i promoció amb videoclips. El segon track del disc, "Rich Girl", és una cançó interpretada conjuntament amb Eve. L'última de les cançons del disc, "Long Way to Go", està feta amb Andre 3000 del grup Outkast.

El disc ha estat editat pel segell Interscope Records, que també és el segell de grups com 50 Cent, Keane, Will Smith o Marilyn Manson.

Els tracks del disc Love, Angel, Music, Baby són els següents:

1. What You Waiting For?
2. Rich Girl (feat.Eve)
3. Hollaback Girl
4. Cool
5. Bubble Pop
6. Luxurious
7. Harajuku Girls
8. Crash
9. Real Thing
10. Serious
11. Danger Zone
12. Long Way to Go (feat.Andre 3000)

jueves, marzo 17, 2005

Una Fortuna Peligrosa (by Ken Follet)

El otro día acabé de leerme el libro de Ken Follet "Una fortuna peligrosa". Es el cuarto libro que me leo de este escritor después de Los Pilares de la Tierra, Las Alas del Aguila y Vuelo Final, y de momento no me ha decepcionado ninguno de sus libros. El libro está muy bien, bien escrito, bien estructurado, lo recomiendo!!!



La trama de "Una fortuna peligrosa" empieza cuando los protagonistas van a la escuela y uno de ellos muere en un lago por causas poco claras. A medida que se va desarrollando el libro los personajes se van posicionando en distintos cargos de los bancos familiares que se disputan el control en Londres. La historia se desarrolla entorno a la riqueza de la familia Pilaster, y las ambiciones de los distintos miembros de la familia por hacerse con el control del banco familiar.

miércoles, marzo 16, 2005

Whats in your bag?

I like all electronic gadgets, and I have some of them, but people who have token these pictures on Whatsinyourbag of Flickr are a "gadget frikies".

For instance, Andrew Coulter Enright has the following electronic gadgets in his bag:
- Apple Powerbook
- iPod
- Airport Express
- Black Diamond Carabiner
- Sony-Ericsson T610
- A book: The Curios Incident of the Dog in the Nighttime by Mark Haddon
- Ray-Ban New Aviators
- 1996 Swatch Irony
- Swiss Army Knive

Other example of a bag with a lot of gadgets is the bag of Joi. Joi has the following gadgets in his bag:
- PowerBook G4
- Nokia 7610
- HP-12C
- 40GB iPod (external drive)
- Sony PSP
- 60GB iPod Photos and music
- Nokia 7600
- Sidekick 2
- Edirol/wave mp3 recorder R-1
- 100M firewire drive (bootable backup)
...

martes, marzo 15, 2005

Jessica Biel

Després de veure Blade Trinity on apareix bastant espectacular, i amb les aparicions a Las Reglas de Juego i en el remake de La Matanza de Texas, la veritat és que està força bé aquesta Jessica Biel:


lunes, marzo 14, 2005

Los más ricos

Como cada año la revista Forbes ha publicado un listado de las personas más ricas del mundo. En primer lugar, cómo ya va siendo habitual en los últimos años, se encuentra el fundador de Microsoft, Bill Bates. A continuación encontramos a Warren Buffet, un empresario que construyó el holding Berkshire Hathaway. En tercer lugar, encontramos a Lakshmi Mittal, un indio afincado en Londres que es dueño de Mittal Steel. El cuarto de la lista es el empresario mejicano Carlos Slim Helu, que tiene muchas participaciones de holdings de telecomunicaciones. En quinto lugar a un príncipe de Arabia Saudí: Prince Alwaleed Bin Talal Alsaud. En sexto lugar tenemos a Ingvar Kamprad, fundador y propietario de Ikea, que aunque es sueca, él prefiere vivir en Lausanne (Suiza).

El listado del Top 10 de multi-billonarios de Forbes es:

1.- William Gates III - 49years 46.5$billions USA
2.- Warren Buffett - 74years 44.0$billions USA
3.- Lakshmi Mittal - 54years 25.0$billions India
4.- Carlos Slim Helu - 65years 23.8$billions Mexico
5.- Alwaleed Bin Talal Alsaud - 48y. 23.7$billions Arabia Saudí
6.- Ingvar Kamprad - 78years 23.0$billions Sweden
7.- Paul Allen - 52years 21.0$billions United States USA
8.- Karl Albrecht - 85years 18.5$billions Germany
9.- Lawrence Ellison - 60years 18.4$billions USA
10.- S.Robson Walton - 61years 18.3$billions USA

En la posición séptima tenemos a Paul Allen, co-fundador de Microsoft, propietario de los equipos Seattle Seahawks de fútbol americano y Portland Trail Blazers de básket, promotor de fundaciones para la investigación médica y la educación, y muy proactivo en la inversión en nuevas empresas tecnológicas y telecomunicaciones. En octavo lugar del Top 10 tenemos al propietario de la cadena Aldi de supermercados, el alemán Karl Albrecht. En el puesto número 9 encontramos a Lawrence Ellison, actual CEO de Oracle que tiene un importante paquete de acciones de la compañía que durante el año 2004 se ha hecho con PeopleSoft.

De los números 10 al 14 de la lista encontramos a diferentes personas de la misma familia, la familia Walton, que es propietaria de la importante cadena estadounidense de supermercados Wal-Mart.

Quiero destacar en el número 18 de la lista a Michael Dell que es el fundador de Dell, también al número 21 al propietario del Chelsea y de una importante petrolera rusa Sibneft, Roman Abramovich, a Amancio Ortega en el número 23 que es dueño de Zara y de todo el grupo Inditex, y a Silvio Berlusconi en el número 25, que no sólo es el presidente de la República italiana sino que además es dueño de un montón de empresas de comunicaciones.

domingo, marzo 13, 2005

Barça - At. Bilbao (Camp Nou)

Ahir em va invitar un amic a anar a veure el partit de Lliga F.C.Barcelona - Athlètic de Bilbao que es disputava en el Camp Nou de Barcelona. Per anar cap al camp vem anar amb autobús, concretament amb el 7. L'autobús anava molt ple, amb gent que anava al camp i amb molt de guiri, molts dels quals també anaven a veure el partit. Sembla que veure un partit en el Camp Nou s'ha convertit en un dels atractius turístics de la ciutat.

Ahir vaig veure francesos, holandesos i alemanys que anaven cap al camp, i un cop a dins vaig veure els ja típics japonesos. El que em va sobtar més però, va ser trobar-me a un munt d'aficionats escocessos vestits amb els colors del Celtic de Glasgow.

Només sortir el Barça al terreny de joc, ja es va notar que l'afició volia donar ànims a l'equip després de l'eliminació europea a la Champions davant del Chelsea a Standford Bridge (London). Tot i això, molts de nosaltres estàvem emprenyats amb el mal partit que es va fer en defensa a Londres, i amb les pèrdues de pilota de Xavi que van costar dos gols.

El partit semblava que tindria molt de moviment, ja que l'Athlètic de Bilbao s'estava caracteritzant últimament pel seu poder ofensiu. Però ahir al Camp Nou, no van fer res, o quasi res. El Barça va saber plantejar la pressió dels bascos, sobretot gràcies a un Deco tocat per una lesió, però que va fer una gran primera part.

Precissament Deco va inaugurar el marcador amb un xut sec que va rebotar a una defensa, despistant l'estirada del porter del Athlètic Club. Minuts més tard, una jugada ben trenada de Ronaldinho fent un passe a Giuly va servir perquè el francés, retrobant-se amb el gol que tenia a principi de temporada, posés el definitiu 2 a 0 al marcador.

El marcador no es va moure més, per un costat per les dues parades de Víctor Valdés deprés de dues badades defensives i de Xavi perdent pilotes perilloses, i per un altre costat per l'excessiu individualisme d'en Ronaldinho en els contraatacs.

A l'acabar el partit, deixant-nos emportar per les riuades de gent, vem anar a sopar a un frankfurt on ens vem reunir uns quants amics. Allà em vaig fotre un Frankfurt americà que està de conya, i vaig provar un Frankfurt Serrano que estava també molt bo, tot iaxò regat amb un "Franziscanen"... encara no sé com s'escriu exactament (algún dia parlaré d'aquesta deliciosa cervesa en profunditat).

sábado, marzo 12, 2005

Entrada concert U2

Ja tinc en mà la tant buscada entrada del concert de U2 a Barcelona en la seva gira Vertigo 2005 World Tour. La compra d'aquesta entrada va ser tota una odissea, com ja vaig explicar en el emeshing blog.



Segons la web oficial d'U2, els primer concert del mes d'Agost seran:

3rd August Munich - Olympic Stadium, On Sale 12/02/05 - Support Act: Keane
5th August Nice - Parc des Sports Charles Ehrmann, Sold Out - Support Act: Keane
7th August Barcelona – Camp Nou, Sold Out - Support Act: Keane
9th August San Sebastian - Anoeta Stadium, On Sale 17/02/05 - Support Act: Franz Ferdinland

Així doncs U2 estarà a la ciutat alemanya de Munich el 3 d'Agost, després aniran a la ciutat francesa de Niça el 5, i just després aterraran a Barcelona el diumenge 7 d'Agost per oferir-nos el tant esperat concert. Dos dies després estaran a Euskadi per oferir un concert on, molta gent que s'ha quedat sense entrada a Barcelona anirà a veure'ls. Fins i tot conec gent que els veurà a Barcelona i dos dies després a San Sabestià!

Curiosament, ha coincidit que un dels pocs concerts on Keane seran els teloners és a Barcelona, juntament amb Munich, Niça i Lisboa.

Espero que tant d'esforç per aconseguir l'entrada, i tanta pasta que val (52€), es vegi recompensat en el dia del concert: 7 d'Agost 2005 - Camp Nou de Barcelona.

viernes, marzo 11, 2005

Blade Trinity

He ido a ver la tercera entrega de Blade, llamada Blade Trinity. Lo de Trinity siempre me recuerda a Matrix...

La película es entretenida, con mucha acción, y mucho efecto especial. Estos efectos especiales son muy utilizados en las peleas de Blade con sus enemigos, y en escenas en las que mantienen la cámara fija en un lugar y hacen pasar varios días viendo pocos fotogramas cada hora. Escenas muy guapas por un lado, pero un poco cansinas cuando te ponen más de 10 en la misma película.



Blade Trinity está dirigida por David S. Goyer y protagonizada por, cómo no, Wesley Snipes, acompañado por: Kris Kristofferson, Dominic Purcell, Ryan Reynolds, y la guapa Jessica Biel.

Basicamente Blade Trinity trata de la lucha que tienen los vampiros y los lacayos contra Blade. Debido a que se ven muy amenazados por Blade, deciden ir a buscar al primer Drácula, lo desentierran y le piden su ayuda para matar a Blade. El plan consiste en engañar a Blade, en combinación con la policía, capturarlo, y conseguir acabar con él y con todos sus ayudantes.

Pero lo mejor no fue la película, entretenida y con algunas escenas muy buenas, sino la hambuerguesa que me comí al salir del cine:


jueves, marzo 10, 2005

Enviar diners via SMS

Bankinter ha estrenat un nou servei mitjançant el qual una persona pot enviar via SMS diners a una altra. Per exemple, jo puc enviar diners a un amic que està a Mallorca enviant un simple SMS al sistema Hal-Cash de Bankinter.

El funcionament d'aquest revolucionari i útil sistema Hal-Cash és el següent:

1.- Enviar un SMS al 7128 indicant import en €uros, número de telèfon del destinatari dels diners, i una clau secreta de 4 dígits.
2.- Trucar al destinatari dels diners indicant aquesta clau secreta.
3.- Hal-Cash envia un SMS al telèfon de la persona destinatària dels diners amb l'import i una segona clau.
4.- El destinatari pot recollir els diners a qualsevol caixer de Bankinter o Caixa Galicia, sense cap tarjeta de crèdit, només indicant el número de mòbil i les dues claus.

Per últim, indicar que el sistema Hal-Cash ve de la paraula àrab Hal que vol dir solució, i Cash que és una paraula anglesa que vol dir efectiu. Però buscant més, he trobat que Hal-Cash és una societat constituïda per Bankinter, Caixa Galicia i Bancaja, i segons això HAL vol dir Helena Activos Líquidos.

miércoles, marzo 09, 2005

Provoquen accidents!

Fa uns dies que una marca de roba interior femenina, Intimissimi, ha inundat de pósters de propaganda la ciutat de Barcelona.

Els anuncis són d'aquest estil:



Després diuen que hi ha accidents...

martes, marzo 08, 2005

Fora de Champions

Tant el Barça com el Madrid han quedat fora de l'edició 2004-2005 de la Champions League. Tots dos han caigut a la ronda de vuitens de la Champions, el Barça davant del Chelsea anglès, i el Madrid davant de la Juventus italiana.

El Barça arribava a London amb un 2 a 1 a favor del partit d'anada al Camp Nou, gràcies als gols de Maxi López i Eto'o remuntant el gol en pròpia marcat per Belleti intentant rebutjar un centre de Duff. Vaig poder seguir el partit per la televisió, però es respirava un ambient de Champions fantàstic. Però aviat el Chelsea va imposar la seva llei, i amb 3 contratacs gairebé seguits, dos dels quals van ser causats per absurdes pèrdues de pilota de Xavi, van propiciar un 3 a 0 als 18 minuts de partit.

Haig d'admetre que llavors vaig decidir apagar el televisor per no fer-me mala sang. Però al cap de pocs minuts vaig sentir algún veí cridant, així que em vaig decidir veure què passava a Standford Bridge: havien pitat un penalty a favor de Barça per unes mans de Ferreira a l'intentar rebutjar un centre que queia al cap d'Eto'o. El Penalty va ser transformat per Ronaldinho, així que podia haver partit. Vaig seguir veient-lo, i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que Ronaldinho s'inventava un gol des de la frontal de l'àrea, amb els defenses immòbils i amb por d'entrar-lo per un possible regat.

Aquest 3 a 2 feia que l'eliminatòria tornés a estar a favor del Barça, però igualment l'equip va intentar rematar el partit. Això va ser un error, perquè no es va aconseguir, i a sobre el Chelsea va rematar el partit a les seves acaballes. El quart gol del Chelsea va arribar en un córner en el que Terry va rematar de cap a plaer, gràcies a un Gerard desubicat i un Víctor Valdés obstruït per Carvalho.

El Madrid ens va donar una alegria al caure contra la Juventus a l'estadi de Le Alpi de Turí. El Madrid va especular massa amb el 0-0, sabent que amb el resultat del Bernabéu (1-0) es classificaria. I després de tenir diverses oportunitats, en el minut 76 una chilena de Trezeguet a passada de cap de Ibrahimovic va propiciar la pròrroga. El Madrid no s'ho esperava, i ja havia substituït el seu millor home fins al moment: Zidane, i en canvi no va substituir a un desaparegut, com ja va ser habitual, Raúl. A la pròrroga van haver-hi algunes oportunitats per als dos equips, però finalment l'equip que ho va buscar més, amb 3 davanters clars com Ibrahimovic, Trezeguet i Zalayeta, va aconseguir desfer l'empat. El gol va arribar a la segona part de la pròrroga, l'autor del qual va ser Zalayeta.

D'aquesta manera, en els quarts de la Champions hi seran: Bayern de Munich, Liverpool, Olympique de Lyon, Chelsea, Juventus, Milan, PSV i l'Inter o el Porto.

lunes, marzo 07, 2005

Buenos días, pereza

En una tarde me leí el libro "Buenos días, pereza" (Estrategias para sobrevivir en el trabajo) de Corinne Maier. Me compré el libro a raíz de un artículo que leí en El Periódico en el que le hacías una entrevista a su autora (no pongo el link porque no es accesible el artículo si no eres suscriptor).

El libro es muy fácil de leer y tiene partes buenas, sobretodo en lo que se refiere al análisis de los distintas tipologías de seres que hay en las empresas, pero me ha decepcionado un poco. Su propaganda queda fuera de lugar: "El libro que está cambiando el mundo", "Corinne Maier, la nueva heroína de la contracultura", "Un vademécum imprescindible para sobrevivir en la empresa"....

"Buenos días, pereza" explica claramente y sin tapujos la realidad de que los trabajadores somos los esclavos de nuestro siglo, y da recomendaciones de qué hacer y qué no hacer para hundir poco a poco el sistema. Corinne dice: "seamos individualistas e ineficaces y hagamos lo mínimo posible, mientras aguardamos la buena nueva: que todo este sistema se hunda".

Lo que me sorprende es que Corinne Maier sea contratada por las multinacionales para que imparta seminarios explicando su punto de vista del trabajo en las grandes empresas. Creo que en lugar de ayudar a mejorar la productividad y el ambiente en el trabajo, sus consejos van en dirección a conseguir pasar desapercibido dentro de la empresa sin tener que cargar con todo el trabajo.


domingo, marzo 06, 2005

Mal uso del e-mail

Según un estudio realizado por PalmOne, la mayoría de los usuario del correo electrónico hacemos un mal uso de esta herramienta.

Concretamente, este estudio de PalmOne identifica 7 errores en el uso del e-mail:

1.- No responder: puede que por exceso de correos o por ausencia.
2.- Fingir no haber recibido un correo
3.- Suponer que todo el mundo lee un correo cuando es urgente: a veces hay que avisar también telefónicamente
4.- Extenderse demasiado
5.- Enviar el mismo correo a demasiadas personas
6.- Dejadez en gramática y ortografía
7.- No emplear el tono correcto: puede dar lugar a malinterpretaciones

La misma guía palmOne nos recomienda una serie de actitudes para el correcto uso del correo electrónico:

1. Confirmar siempre la recepción (yo en este no estoy deacuerdo: siempre llegan, sinó recibiremos mail de error)
2. No rehuir el asunto: hay que responder siempre, aunque sea para aplazar el tema
3. No dar nada por sentado, en caso de duda llamar por teléfono.
4. Ir al grano
5. Intentar reducir el número de Con Copia, para acelerar respuestas es mejor enviar directamente el correo al afectado.
6. Ser formales, incluso en exceso: a nivel de saludos y ortografía.
7. Evitar juicios precipitados: a veces el correo puede dar a malinterpretaciones, mejor releer el correo, y nunca responder cuando se está alterado por sus posibles consecuencias.

sábado, marzo 05, 2005

Barça a 8 punts del Madrid

Després d'una setmana boja amb tres partits en 7 dies, finalment el Barça segueix tenint 8 punts d'avantatge sobre els blancs.

Avui he pogut veure molt de futbol. Primer he vist un tros del Newcastle-Liverpool, on el francés Laurent Roberts del Newcastle ha marcat el definitiu 1-0 en una falta molt escurada per la dreta que ha entrat per l'escaire esquerre de la porteria del debutant Scott Carson.

Després he vist sencer el Barça-Osasuna, on el Barça ha dominat bona part del partit, però ha passat més "apuros" dels esperats. El Barça ha guanyat 0-1 gràcies a un gol d'Eto'o, però podria haver-ne marcat uns quants més si Iniesta hagués tingut més sort. Perquè no hi ha algú del staff tècnic blaugrana que entrena el xut d'Iniesta? Ell és molt bon jugador, però li falta gol. El problemes han arribat en els últims 20 minuts de partit, quan l'Osasuna ha gaudit de les seves millors ocasions, algunes propiciades per errors defensius (l'Oleguer segueix sent un amic pels atacants), però Víctor Valdés ha fet un partidàs parant alguns 1 contra 1 davant dels davanters de l'Osasuna.

Així doncs el millor del partit ha estat el porter blaugrana Víctor Valdés, que avui ha tornat a rebre algunes trompades importants, com ja va sent habitual (recordeu l'entrada que va rebre de Drogba a l'anada dels vuitens de la Champions).

D'aquesta manera el Barça es posava 9 punts davant del Madrid, a l'espera del que feien els blancs davant del València. Doncs bé, el Madrid només ha aconseguit arrencar un empat (1-1) del difícil camp de Mestalla. El València ha sabut plantejar-li un partit de tu a tu, després de que la destitució de Rainieri revolucionés la plantilla ara ja més motivada.

El gol dels valencianistes ha arribat a la primera part gràcies a una jugada que no ha sabut rebutjar bé Samuel, i que Aimar ha empalat al fons de la porteria de Casillas. El gol blanc ha estat obra de ROnaldo després de pixar-se al porter Cañizares i al defensa Marchena i rematar a plaer poc després del primer gol. Així doncs aquest empat fa que al Madrid se li torni a escapar una mica més el líder: FC Barcelona.

Respecte als demés partits que s'han jugat aquesta tarda: El Chelsea ha aconseguit un 1-3 davant del Norwich amb un golàs de Joe Cole, i un de Mateja Kezman i Ricardo Carvalho. L'Arsenal ha guanyat 3 a 0 al Portsmouth gràcies a un explèndit hat trick de la seva estrella Thierry Henry.

viernes, marzo 04, 2005

Sideways (Entre copas)

Després de la publicitat de les nominacions dels Oscars i posterior Oscar, i les recomanacions que havia rebut, m'he decidit avui anar a veure Sideways en versió original.

Sideways és un film dirigit per Alexander Payne i protagonitzat per: Paul Giamatti,Thomas Haden Church, Virginia Madsen i Sandra Oh.

Precisament Sideways tenia diverses nominacions als Oscars a nivell d'actors: Virginia Madsen nominada a millor actriu secundària, i Thomas Haden Church com a millor actor secundari. A més Alexander Payne estava nominat a millor director, i Sideways també estava nominada com a millor pel·lícula.

Però finalment, a la gala dels Oscars, Sideways només es va emportar l'Oscar al millor guió adaptat, guió escrit per Alexander Payne i Jim Taylor adaptant el llibre amb el mateix nom de Rex Pickett. Però on Sideways va ser la gran guanyadora va ser en el Independent Spirit Awards que es va celebrar el dia anterior a Los Angeles.

La pel·lícula tracta d'un home d'uns 35-40 anys que acompanya al seu vell amic de la universitat per tal de passar la última setmana junts abans de que aquest amic seu es casi. És una peli amb molta conversa i que té punts molt bons. Té un ritme ascendent, comença una mica fluixeta però cada cop va millorant. Sideways, traduïda com "Entre copas" per la gran quantitat de copes de vi que es foten durant el film, és en resum força bona i recomanable.


jueves, marzo 03, 2005

Eurolliga: Barça-Madrid

Avui el Barça s'ha desfet, no sense problemes, del Madrid per 84 a 71 en el partit d'anada de l'Eurolliga. Cal recordar que en el TOP16 d'aquesta Eurolliga s'han emparellat als dos eterns rivals en el mateix grup.

WINTERTHUR FC BARCELONA 84
Ilievski (14), De la Fuente (12), Bodiroga (16), Fucka (15), Davis (6) -equip inicial-, Espuña (1), Navarro (20), Grimau (-) y Sada (-).

REAL MADRID 71
Bennett (25), Bullock (13), Gelebale (10), Reyes (5), Fotsis (2) -equip inicial-, Stojic (3), Burke (4), Sonko (3), Hervelle (6) y Herreros (-).

Però cal fer referència a un fet important que s'ha viscut just abans de començar el match. El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha estat escridassat, esbroncat, amb mocadors i amb pancartes de "Laporta dimissió" després de que aquesta setmana fés dimitir a Andrés Montes, fins ara entrenador del equip de bàsquet, i després acomiadés a Josep Maria Bartomeu, fins ara director en cap de la secció de bàsquet.

Els problemes es remonten al conflictiu nomenament de Valero Ribera com a cap de seccions blaugranes. Aquest fet va comportar diverses dimissions, com la de Masip o la d'algún directiu de la secció de bàsquet. La mala relació entre Valero i el fins llavors entrenador de bàsket, Svetislav Pesic, van fer que Valero acomiadés a Pesic, després de que Valero fés un "amago" de dimissió que no va ser acceptada per Laporta. Però no content amb això, Valero Ribera va presentar al cap de pocs dies la seva dimissió irrefutable després de comprobar que el públic del Palau Blaugrana no estava d'acord en haver acomiadat un gran entrenador com Pesic, gràcies al qual el Barça va aconseguir el triplet amb Eurolliga inclosa.

A partir de llavors Montes es va fer càrrec de la banqueta, no sense abans haver-se despatxat a gust pels pèssims reforços als que s'havia dotat l'equip, conseqüència directe de la mala gestió de Valero Ribera, Laporta i els directius, molts dels quals no van dimitir i es van aferrar al càrrec tot i el seu parer diferent al de Laporta.

Però no ha estat fins a la roda de premsa de substitució d'Andrés Montes per Manolo Flores, quan s'han fet evidents les diferències de Bartomeu i Laporta. Mentre Bartomeu assumia els errors de la directiva en la planificació i en la consecució de canvis que no s'haurien d'haver realitzat perquè la cosa funcionava, Laporta deia que els canvis havien estat consensuats i que no era el moment d'analitzar res sinó que s'havia de fer balanç de la temporada al final de la mateixa, sense reconèixer ni assumir cap error (quan ell és el màxim responsable). Al dia següent Laporta acomiada a Bartomeu, a aquest pas el presidencialista una mica dictador Laporta es quedarà sol!!

miércoles, marzo 02, 2005

Rebirth by Jennifer Lopez

Jennifer Lopez ha lanzado su nuevo disco titulado Rebirth. Este nuevo disco de JLo, realizado por Francis Lawrence, ha contado con la colaboración del compositor Cory Rooney y los cantantes Marc Anthony, Fat Joe y Fabolous.



He podido escuchar y ver el vídeo del primer single llamado Get Right, y reconozco que al principio no me gustó mucho, pero a medida que lo he ido escuchando me ha gustado. El vídeo es muy ególatra pero es curioso de ver, y la escena final con una niña escuchando con walkmans la canción y tarareándola está muy conseguida.

Este nuevo trabajo de Jennifer Lopez aparece después de sus discos On The 6 del 1999, J.Lo del 2001, This Is Me... Then y J To Tha Lo...The Remixes los dos de 2002.

Los tracks que componen Rebirth son:

Get Right
Step Into My World
Hold You Down (featuring Fat Joe)
Whatever You Wanna Do
Cherry Pie
I Got U
Still Around
Ryde Or Die
I, Love
He'll Be Back
(can't Believe) This Is Me
Get Right (featuring Fabolous)

Para promocionar Rebirth, Jennifer Lopez dedicó el disco a las primers 500 personas que lo compraran en el Virgin Megastore de Times Square, y después cantó en la plaza del Rockefeller Center de New York.

martes, marzo 01, 2005

And the Oscar goes to...

One month ago, I wrote about the Oscar nominees, but I didn't bet for any winner. Probably, because nowadays I only have seen 3 of the nominated films: Collateral, Closer and Million Dollar Baby.

Oscar host Chris Rock performs his monologue to open the ceremony, and his jokes were very funny. Chris Rock made a good job with his presentation of 77th Annual Academy Awards.



4 Top Oscars go to Clint Eastwood's Million Dollar Baby, then that film was the great winner of the night. The Aviator of Martin Scorsese, that had 11 nominations, finally achieved 5 Oscars, and only one was in top of important Oscars.

These are the Oscar winners on 77th Annual Academy Awards:

Best Actress in a leading role:
Hilary Swank - MILLION DOLLAR BABY

Best Actor in a leading role:
Jamie Foxx - RAY

Best Actress in a supporting role:
Cate Blanchett - THE AVIATOR

Best Actor in a supporting role:
Morgan Freeman - MILLION DOLLAR BABY



Best Directing:
Clint Eastwood - MILLION DOLLAR BABY



Best Picture:
MILLION DOLLAR BABY

The Incredibles won best animated feature and best achievement in sound editing. And the Oscar for best foreign film went to The Sea Inside or Mar Adentro, directed by Alejandro Amenabar, and starring by Javier Bardem and Belen Rueda.

Finally, I want to explain something about the Best Original Song Oscar to Jorge Drexler for Al Otro Lado Del Río from The Motorcycle Diaries film. Jorge Drexler can't sing his song on ceremony, and the song was interpreted by Antonio Banderas and Santana. Then, when Jorge Drexler went to give the Oscar, he song some words of Al Otro Lado Del Río.

After the Oscar Awards ceremony, the actors had hungry. This photograph of Hillary Swank eating an hamburguer confirmed our sentence: