Monday, October 31, 2005

El Ultimo Caton (By Matilde Asensi)

He acabado de leerme un excelnte libro de aventuras titulado "El Último Catón". El libro está escrito por Matilde Asensi, que la verdad es que me ha sorprendido muy gratamente.

El Último Catón es una novela muy recomendable para todos a los que nos gustan las aventuras y leer. Me lo he pasado muy bien en los ratos en qué he tenido oportunidad de leer durante este último mes.

En la contraportada del libro se puede leer el siguiente resúmen del libro, aunque recomiendo que quien se lo quiera leer no siga leyendo este post, pues explica creo yo demasiado de la trama del libro:
"Bajo el suelo de la Ciudad del Vaticano, encerrada entre códices en su despacho del Archivo Secreto, la hermana Ottavia Salina, paleógrafa de prestigio internacional, recibe el encargo de descifrar los extraños tatuajes aparecidos en el cadáver de un etíope: siete letras griegas y siete cruces. Junto al cuerpo se encontraron tres trozos de madera aparentemente sin valor. Todas las sospechas van encaminadas a que las reliquias pertenecen, en realidad, a la Vera Cruz, la verdadera cruz de Cristo.
Acompañada por el profesor Boswell, un arqueólogo de Alejandría, y por el capitán de la Guardia Suiza vaticana, Kaspar Glauser-Röist, la protagonista deberá descubrir quién está detrás de la misteriosa desaparición de las reliquias en las iglesias de todo el mundo y vivirá una aventura llena de enigmas: siete pruebas basadas en los siete pecados capitales en las que Dante Alighieri y el Purgatorio de la Divina comedia parecen tener las llaves para abrir las puertas. Unas pruebas que les llevarán a siete ciudades -desde Roma a Antioquía, pasando por Rávena, Atenas, Jerusalén, Constantinopla y Alejandría- en un arriesgado y emocionante itinerario en el que tratarán de averiguar quién es el Último Catón."

Sunday, October 30, 2005

Barça guanya a: bàsquet i futbol

Pel matí he pogut disfrutar d'un bon partit de bàsquet que ha emès el Canal33. El partit enfrentava al F.C.Barcelona davant del Pamesa València, i es disputava en el Palau Blaugrana de Barcelona.

El partit ha començat amb un Barça pletòric sobretot per part de Thornton i Navarro, que finalment han portat el pes del partit. Tot i que semblava que el partit es decidia i el Barça s'anava en el marcador, els valencians han sabut sempre estar a poca distància, per de cara a l'últim quart poder donar la remuntada. I és que al Barça li mancava joc interior, ja que només comptava en condicions amb un Marconato que ha arribat asfixiat al tram final del partit. Aquesta remuntada no ha tingut lloc gràcies al espectacular partit que ha fet el nostre benvolgut Juan Carlos "la bomba" Navarro, que fins i tot ha aconseguit un rècord personal d'anotació en un partit ACB amb 36 punts.

Winterthur Barcelona 86 (23+20+20+23): Williams (4), Thornton (22), Navarro (36), Fucka (2), Marconato (9) - cinco inicial -, Kakiouzis (8), Sada (0), Trias (0), De La Fuente (2), Basile (0) y Marc Gasol (3)

Pamesa Valencia 76 (15+23+22+16): Avdalovic (12), Dial (5), Timinskas (11), Garcés (17), Dikoudis (9) -cinco inicial -, Harrington (7), Miralles (10) y Luengo (5),

Per la tarda he anat amb uns amics a veure el recital que ha donat el Barça davant d'un inocent Reial Societat. El Camp Nou estava força ple, més de 80.000 espectadors han acudit a veure el partit contra els bascos.

El partit ha estat el millor que ha ofert el Barça en el Camp Nou aquesta temporada, tot i que pel meu gust la defensa és excessivament feble. Avui hi havia Oleguer i Sylvinho a les bandes, i Edmilson i Puyol al centre. El 4 d'avui era Xavi, que crec que és un pecat i un peril per a la defensa... espero que no se li ocurreixi a l'entrenador fer aquests plantajaments a Europa perquè ens en fotràn 3.

El Barça ha destacat pel bon fer de Van Bommel al mig del camp, pel combatiu Giuly a la banda, per l'estelar però a ràfagues Ronaldinho que està fent mèrits per aconseguir la bota d'or, pel segur Edmilson, i pel ràpid i tècnic Sylvinho amb les seves incursions per la banda.

Els gols han estat de la següent manera:
1-0 Van Bommel, 17'
2-0 Ronaldinho, 35'
3-0 Ronaldinho, 59'
4-0 Puyol, 74'
5-0 Larsson, 85'

Finalment Barça 5 - Reial Societat 0. Els molts aficionats que es veien de la Reial Societat s'han quedat amb les ganes de veure un partit més igualat, i s'han hagut de ressignar al veure que avui al Barça li ha anat tot de cara.


Saturday, October 29, 2005

Which type of posts?

Via La Coctelera:The Mixer I have read that eMarketer Inc. has done a study about subjects that US bloggers write about in their blogs.

The following statistics are % of 600 respondents, about posts of their blogs posted during July 2005:
- Everything and everything: 65,7%
- Family: 62,5%
- Friends: 54,3%
- Hobbies: 47,3%
- Self-esteem/self-help topics: 35%
- Job: 34,3%
- News: 28,7%
- Gossip: 26,7%
- School: 17,7%
- Celebrities and entertainment: 16,2%

The source of this study is America OnLine (AOL) Digital Marketing Services Inc. (DMS)

Friday, October 28, 2005

Pulp - Ultimate Live

El DVD Pulp - Ultimate Live recull dos concerts d'aquesta ja mítica banda britànica. El primer dels quals està grabat a la Brixton Academy l'any 1995, després de que l'àlbum "Different Class" fós guardonat amb el premi Mercury-Award.

La grabació d'aquest concert s'enmarca dins de la gira que aquell 1995 va realitzar Pulp amb el nom "F.E.E.L.I.N.G.C.A.L.L.E.D.L.I.V.E". En aquest primer concert del DVD destaquen les cançons "Do You Remember the First Time?", "I Spy", "Sorted For E's & Wizz", "Disco 2000", "Mis Shapes", Feeling Called Love que posa el nom a la gira, i la cançó mítica que va servir de cloenda del concert: "Common People".

El segon concert, i pel meu parer millor dels dos, està grabat a Finsbury Park al nord de London. En el DVD no apareix la data de grabació d'aquest concert, però deu ser de finals del 1998, ja que l'àlbum "This is Hardcore" va sortir al mercat aquell any.

I és que la grabació d'aquest segon concert és part de la gira que va realitzar Pulp en la promoció del seu disc "This is Hardcore", i aquesta gira va portar per nom "The Park Is Mine". En aquest concert és increïble els milers de persones que es van aplegar en el Finsbury Park i que van poder disfrutar d'un concert increïble. A destacar les cançons "The Fear" que va obrir el concert, "TV Movie", "This Is Hardcore", "Glory Days", "Common People" i "Something Changed".

Per cert, jo vaig poder disfrutar d'un concert amb un repertori semblant a aquest, però amb una sala de petites dimensions com és el Razzmatazz de Barcelona sobre aquella època o potser algún any després, no ho recordo massa bé. Només recordo que el concert que va fer Pulp a Barcelona va ser en motiu de la celebració d'anys de la sala Razzmatazz de Barcelona, ja que aquest nom està extret d'un cançó de Pulp.

He estat buscant algunes webs interesants del grup Pulp i he trobat més aviat poc. Només a destacar aquesta web anomenada Pulp World.


Thursday, October 27, 2005

Dilbert.blog by Scott Adams

Today I've read an email that is called The Dilbert Newsletter. That is the official publication of Dogbert's new ruling class.

From my point of view, the most important notice is the new Dilbert.blog. That Dilbert's blog is written by Scott Adams, and he tells in the Newsletter: "So I decided to start my own blog. That way I won't have time to think about other people."

Then Scott Adams tells the reasons that people who are trying to decide whether to create a blog or not go through a thought process much like this:
"
1. The world sure needs more of ME.
2. Maybe I'll shout more often so that people nearby can experience the joy of knowing my thoughts.
3. No, wait, shouting looks too crazy.
4. I know - I'll write down my daily thoughts and badger people to read them.
5. If only there was a description for this process that doesn't involve the words egomaniac or unnecessary.
6. What? It's called a blog? I'm there!
7. The blogger's philosophy goes something like this:
8. Everything that I think about is more fascinating than the crap in your head.
"
I recommend you to read some posts written by Scott Adams in the new Dilbert.blog.

Wednesday, October 26, 2005

Ser fidel o donar el salt

L'article No vull ser client de Carles Capdevila a l'Avui m'ha fet recordar algunes converses que he mantingut sobre el tema. La veritat és que és un tema sobre el que cal reflexionar:
- per un costat què ens beneficia més a nosaltres com a consumidors que paguem mensualment per un servei.
- però per l'altre quina raó de ser tenen les ofertes per a les empreses, i per què primen al no client respecte al client de fa anys

En l'article de Carles Capdevila s'exposa l'exemple de l'oferta de si t'abones a Digital+ et regalen el Madrid-Barça. A ell (i a mi) li sembla molt bé que un partit com aquest el regalin, i jo afegeixo que fer-lo per PPV és una putada, tot i que per aquelles dates estaré a Berlin. Però el que ell diu és per què als abonats de Digital+ que paguen religiosament la mensualitat de 35 ó 45 ó 60€ al mes no se'ls hi regala també el partit, ja que és un greuge comparatiu.

Per un cas semblant a aquest, em vaig canviar de Movistar a Vodafone, donat que jo volia poder canviar-me de mòbil en unes bones condicions després de 6 anys sent abonat, i ells només m'oferien mòbils més cars als que Movistar oferia als nous clients. Així doncs la fidelització de Movistar és horrible i no valoren als clients de tota la vida.

Igualment estic pagant cada mes a Terra l'ADSL, però el que vec és que no em volen renovar el router, així doncs sembla que l'única manera d'aconseguir alguna cosa al respecte és fent change de proveïdor. És una llàstima que haguem de funcionar d'aquesta manera, però hauré d'agafar l'oferta d'ADSL que més em convingui en aquest moment i a Terra dir-li "adeusiau" perquè no ha sabut conservar-me com a client.

Així doncs, aquesta agressiva campanya d'ofertes per a nouvinguts únicament propicia que els clients siguin infidels, com els homes que ja ho som per naturalesa, i anem saltant no de flor en flor, sinó de companyia a companyia sempre i quan ens ofereixin les millors condicions i l'oferta més bona.

Tuesday, October 25, 2005

Serenity

Hace unos días fui a ver la película de la que se habla más últimamente en foros y blogs, y la verdad es que no es para tanto. Serenity es un film de ciencia ficción que trata de unos cazarecompensas que se dedican a vivir en el límite de la ilegalidad ante una civilización interplanetaria llena de normas y unos caníbales que se dedican a violar y a comerse vivos a las personas.

Serenity está dirijida por Joss Whedon, y protagonizada por un conjunto de actores un tanto desconocidos: Nathan Fillion (Mal), Gina Torres (Zoe), Alan Tudyk (Wash), Morena Baccarin (Inara), Adam Baldwin (Jayne), Jewel Staite (Kaylee), Sean Maher (Simon), Summer Glau (River).



Serenity es un film que está bastante bien y es entretenido. Recuerda a un Mad Max espacial cómo si se encontrara ambientado en los típicos viajes de Han Solo en Star Wars.

Monday, October 24, 2005

Best & Worst airlines

A college of mine was in JFK airport waiting a flight. While he sent an email to AskMeNow asking what are the top worst airlines in the world. He received this incredible answer:

Best Airlines overall:

1. Cathay Pacific, Hong Kong
2. Qantas Airways, Australia
3. Emirates, Dubai
4. Singapore Airlines, Singapore
5. British Airways, United Kingdom
6. Malaysia Airlines, Malaysia
7. Thai Airways, Thailand
8. Qatar Airways, Qatar
9. Asiana Airlines, South Korea
10. ANA All Nippon Airways, Japan

Closest match for worst rated airlines:

WORST ANTIQUATED AIRLINE: Afghanistan's Ariana Airlines. Called "Scariana" by many, it's the only airline with more planes crashed on the ground than flying in the air. Be prepared for ancient 727s with half the seats missing. Upside: legroom.

WORST AIRLINE, PERIOD: Pakistani International Airlines. A true Third World experience. Runaway snack carts; passengers eating spaghetti with their hands; and the crew gathering in back to smoke cigarettes as the plane comes in for landing.

Sunday, October 23, 2005

Barça 3 - Osasuna 0

Ahir vaig anar al Camp Nou després de molts dies que el Barça no jugava a casa. Però aquest calendari de bojos d'aquest any, degut als problemes de classificació de la selecció i del Mundial d'Alemany del 2006, fa que el Barça jugui 4 partits seguits a casa:
22/10/2005 Barça - Osasuna
26/10/2005 Barça - Màlaga
30/10/2005 Barça - Reial Societat
2/10/2005 Barça - Panathinaikos (Champions League)

El partit va començar mogut, amb les novetats de Sylvinho i Messi, però va costar tenir oportunitats. Les poques que es generaven no van ser aprofitades ni per Eto'o ni per un excessivament xupón Messi.

El partit es va adormir, i van arribar dues inesperades lesions. Primer la de Belletti, que es veu que té per 1 mes i mig per una lesió en el genoll dret. Aquesta primera lesió va fer que Rijkaard recomposés la defensa posant a Oleguer de lateral dret, passant a Marquez a l'eix de la defensa i donant entrada a Edmilson que es va col·locar per davant de la defensa.

Cap al final de la primera part, Deco també va haver de ser canviat, per una ruptura fibrilar al múscul de l'abductor que el mantindrà 3 setmanes de baixa. Deco va ser substituït per Van Bommel.

Però no va ser fins a l'inici de la segona part quan, després d'una jugada de Messi, el córner provocat va propiciar un remat de cap d'Eto'o obrint el marcador. Poc després arribaria el segon en una jugada de Sylvinho per la banda esquerra que va aprofitar Eto'o en dos temps per marcar.



Més endavant va arribar el tercer i definitiu gol, després d'una jugada que va propiciar un passe quasi sense voler amb l'esquena de Ronaldinho amb el remat de Giuly que acabava d'entrar substituint a un aplaudit Eto'o que és el Pichichi de la Lliga amb 9 gols.

Saturday, October 22, 2005

Compres al FNAC

He passat per l'FNAC després de dinar, ja que tenia un d'aquest vals regal que et fan picar sí o sí. M'he donat una volta i com sempre he trobat coses interessants:

- La pel·lícula One Missed Call, Una llamada perdida, del director japonès Takashi Miike. Aquest film el vaig veure per primera vegada com a pel·lícula sorpresa en la marató final del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges de fa un parell d'anys.

- La peli Closer, que quan la vaig veure al cinema em va agradar molt i de la que vaig fer una mini-crítica en un post del blog. El film compte amb un repertori estelar amb Natalie Portman, Jude Law, Clive Owen i Julia Roberts.

- El llibre ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? de Philip K. Dick, en el que està basada la pel·lícula Blade Runner del director Ridley Scott.

- El DVD de Pulp Ultimate Live, que inclou dos concerts d'aquesta mítica banda britànica. El primer concert és el de la gira F.E.E.L.I.N.G.C.A.L.L.E.D.L.I.V.E a la Brixton Academy, i el segon és de la gira The Park Is Mine que es va enregistrar a Finsbury Park.


Friday, October 21, 2005

Des del metro

Com sempre he sortit espitat de casa perquè vaig just. L'estació està plagada de gent que s'apilotona quan arriba el metro. A sobre la linia 5 té una incidència suposadament tècnica, crec que dia sí dia també tenen alguna averia en alguna de les línies, i això que només hi ha 5. Fa poc es van inundar unes quantes estacions per les plujes que van caure, està demostrat que quan plou a Barcelona tot es colapse.
Al metro fa calor tot i el suposat aire acondicionat, que haura d'evitar que tothom arribes fet un fàstic a treballar.

La gent del metro passa el temps del trajecte com pot: hi ha gent que llegeix algún llibre, una revista o directament un dels diaris gratuits. Per cert a la meva estància a Stockholm em vaig assabentar de que el diari Metro té l'origen a Suècia fa ja 10 anys.

Hi ha altra gent que es dedica a tenir la mirada perduda tot xafardejant els demés passatgers. I per últim estan els que tenen la sort d'anar acompanyats que peten la xerrada, tot i que aquestes hores del matí les converses son ben aviat ocasionals ja que la gent està zombie.

Suposo que em miren pensant: ¿què esta fotent aquest escribint un sms tant llarg?...
Apa acabo aquí el post que m'haig de baixar

Thursday, October 20, 2005

Playing the Angel

Llegint l'AVUI d'avui, he vist que apareixia un interessant (encara que curt) article sobre Depeche Mode escrit per Santi Mayor. En aquest article es repassa l'evolució d'aquest grup anglès des de les seves imitacions de Kraftwerk, passant per Broken Frame i Construction Time Again, amb èxits com Black Celebration i 101, amb la culminació a Violator, però la decaiguda amb Songs of Faith and Devotion. Llavors va arribar per mi un molt bo Ultra, després amb un decepcionant Exciter, fins a l'actual Playing the Angel.

A continuació l'article adjunta una breu descripció de les cançons que inclou aquest nou àlbum de Depeche Mode anomenat Playing The Angel.



Ja que no puc afegir el link directe a l'article (posaria el link de l'article però no l'he trobat disponible en el buscador del diari Avui, que normalment no falla...), em permeto transcriure aquesta part de l'article a continuació de forma textual:"

1. A Pain that I'm Used To -> Inici abrupte, com I Feel You, com Barrel of a Gun. Marquen distàncies amb Exciter

2. John the Revelator -> Els surt el to macarra. És el Personal Jesus del disc, però sintètic, una mica cybercountry

3. Suffer Well -> Entren en matèria. Aquí hi ha el moll de l'os. Melodia, ritmes marcials, i els efectes electrònics

4. The Sinner in Me -> S'endinsen una mica més en la foscor. El so pren cos, el disc es cohesiona. Ja no deriva

5. Precious -> Una dosi d'oxigen. És l'Enjoy the Silence del disc i, esclar, single obligat. Melodia pura

6. Macro -> Tornen a la feina. Sons abstractes, un pèl tribals, per a una peça incòmode i inquietant

7. I Want it All -> La cançó que guanya amb el temps. Llarga, pesada, reiterativa, però manté una tensió

8. Nothing's Impossible -> Àrida i espectral, Gahan canta com un autòmat un dels tres temes que ha coescrit

9. Introspectrre -> Cortina instrumental que afegeix ombres i intensifica la sensació de disc sinuós i perillós

10. Damaged People -> El record de Black Celebration, els jocs de veus de Gahan i Gore i el dramatisme pop en comunió

11. Lillian -> Sant tornem-hi: una mica d'embranzida i ja tenen nou single. Sense misteri, al gra

12. The Darkest Star -> Final de luxe que sintetitza les virtuts d'un gran disc: espectral, fosc, sintètic i un punt oníric
"
Finalment comentar que les entrades pels dos concerts a Barcelona estàn exhaurides, però per sort tinc entrades pel segon. Ja us faré la crònica quan hi vagi al Febrer de l'any 2006!

Wednesday, October 19, 2005

About BlackBerry

A few years ago that exists in the market a device called BlackBerry. Blackberry, called usually by users Black or BB, is an electronic mobile device similar as a mobile phone that is useful to a user to do calls, to send emails, to manage his address book of contacts and view his calendar to plan appointments or meetings.
The Blackberry device uses GPRS network to communicate with the carrier and then interactuate with the Blackberry Infrastructure. These features let user to receive his corporate emails through a Blackberry Enterprise Server, and receive mails with his personal mail account via Blackberry Internet Service.

I thing that this type of devices are a revolution concept of communication. Now the email is a basic way to communicate each other around the world, and then if we could export thid feature outside the office and outside of our desktops of home, we have the global communication immediatly around the world.

Research In Motion is the company responsible of that network, of this technology and this devices. Is a canadian company that now is having some problems abot the patents that BlackBerry system use with the US authorities.

There are a lot of models of BlackBerry Handhelds and Business Phones. I have a BlackBerry 7290 that has these aspect:


Tuesday, October 18, 2005

Corporate Takeover

Leo en Microsiervos que se ha organizado un concurso acerca de las mejores composiciones en Photoshop donde se premia la originalidad en colocar en una foto real un logo de alguna compañía.

El concurso es artístico de originalidad del autor en hacer el guiño a la realidad, pero el trasfondo del mismo sirve para recordar la cada vez mayor importancia que las grandes corporaciones estan tomando en el mundo por encima de cualquier gobierno.

Recomiendo que accedáis a Worth 1000 donde aparecen un montón de estas originales imágenes. A continuación posteo 4 de las que he encontrado más originales:








Monday, October 17, 2005

Cassette Jam '05

Fa anys que no utilitzo cintes de cassette, tot i que tinc moltes cintes i reproductors fins i tot al cotxe, però el CD s'ha menjat tot el mercat i ha passat a ser un sistema obsolet. Tot i això, hi ha un japonès que es fa dir Not Wild Style que ha recopilat una extraordinària col·lecció de fotografies dels diferents models de cassetes. La col·lecció l'ha penjada en una web que s'anomena Cassette Jam '05. Us recomano que hi accediu perquè porta bons records.

Veient les cintes de cassette que aquest home ha anat posant a la seva web, he vist una de la marca Sony que m'ha fet venir a la memòria un cassete que jo tenia idèntic com aquest amb un dels millors treballs de Green Day:



Recordo com si fós ara tenir un disc de Roxette grabat en una cinta tal com aquesta de la marca Maxell:



O per últim una altra cinta de cassete Sony on un amic de la infància em va grabar cançons de Bruce Springsteen, i les primeres que vaig poder sentir de Dire Straits o Supertramp:


Sunday, October 16, 2005

Akasvayu Girona guanya al Madrid

Aquest diumenge per la tarda he tingut oportunitat de veure en directe el primer partit de lliga ACB que disputa el súper-renovat equip de l'Akasvayu Girona. A sobre no debutava contra un equip del mon´tón de la competició, sinó que ho feia contra un dels grans tot i que aquests últims anys estava en hores baixes, però a cop de talonari del mafiós Florentino Pérez ha aconseguit guanyar la darrera Lliga per puto bollo, ja que se la mereixia el TAU.

L'Akasvayu ha aconseguit reunir figures com Raül López, procedent de Utah Jazz; Fran Vázquez, que hauria d'estar a la NBA per estar sel·leccionat en primera ronda per Orlando Magic; Roberto Dueñas, que està lesionat i que ve del Barça; Kammerichs, procedent del Pamesa València; Germán Gabriel i Salenka; però el que finalment va excercir de líder de l'equip va ser a un jugador americà que ja tenien la temporada passada: Terrell Myers.

Davant tenien a un Reial Madrid que ha seguit tirant de talonari per fitxar a jugadors com Rakocevic, o tirant de moviments ilegals com forçar el fitxatge de Hamilton pagant finalment alguna cosa a la Penya, o el que encara no ha acabat com és l'intent de fitxatge de Jiménez de l'Estudiantes. Però els que van tirar de l'equip van ser Bullock, Gelabale i Hernandez-Fonseca.

El partit va començar amb un Akasvayu estelar, amb molt d'encert des de la línia de tres, amb accions espectaculars, i amb el Girona anat-se del marcador. Però el Madrid va anar recuperant i l'estil de joc dels gironins va anar deicaient. L'empat, inclús la victòria blanca començaven a entrar en el marcador, però la cosa no havia d'acabar així. I és que Myers es va posar l'equip a l'esquena i va tirar d'ell, veient que Raül López no està encara en forma, i de que Fran Vazquez s'havia carregat de faltes personals.

Finalment el partit va ser pels de Girona 78 a 74, tot i que cal reconèixer que encara els hi falta molt per conjuntar tants bons jugadors en un equip de debó. Aquestes han estat les estadístiques del partit:

78 - Akasvayu Girona: Udrih (5), Salenga (7), Myers (24), Gabriel (12), Espinsoa (0), Kammerichs (7), Vázquez (4), López (10), Thompson (9). rebots: Kammerichs (9), Thompson (8), Salenga (5).

74 – Real Madrid: Hamilton (2), Sonko (13), Reyes (9), Garcia (2), González (0), Gélabale (12), Hdez-Sonseca (7), Bullock (22), Tomas (7).

Saturday, October 15, 2005

Dunne Buggy (by Presidents USA)

Fa molts anys, tot i que no recordo quants, vaig comprar-me en una tenda que ara ja no existeix aquest single anomenat Dunne Buggy dels The Presidents of the United States of America. No recordo què em va comprar aquest disc, segurament les diferents versiones en directe de cançons interessants, ja que la cançó que dóna nom al single no és res de l'altre món.

El single Dunne Buggy que tinc està format per 2 CDs diferents, i he estat buscant informació d'aquest en concreta a Internet i no la he trobat pas. No sé si és que es tracta d'una versió que només va aparèixer a aquí, que ho dubto, o és que es va fer poca tirada.



El primer CD conté les següents 3 cançons:
1. Dune Buggy (LP Version)
2. Bad Porch (Live in Seattle on April 27, 1996)
3. Video Killed The Radio Star (Live in Seattle on April 27, 1996)

El segon CD conté 3 cançons més:
1. Dune Buggy (Video version recorded in NDR Norddeutscher Rundfunk, Hamburg)
2. Kick Out The Jams (Live at Lee's Palace in Toronto on November 9, 1995)
3. Back Porch (Live in Seattle on April 27, 1996)

La veritat és que el millor dels dos CDs cal trobar-ho en les cançons grabades en viu. Aquest concert grabat a Seatle, que jo diria que vaig veure en el seu moment imatges per la televisió, deuria ser una canya. I la mítica cançó Video Killed The Radio Star, que a mi sempre em recorda l'anunci de Sanyo de fa un porró d'anys, cantada per aquest grup americà la veritat és que està molt i molt bé.

Friday, October 14, 2005

Thursday, October 13, 2005

Preus a l'extranger

Molts de vosaltres m'heu preguntat si eren cars els preus a Stockolm i Copenhagen. Suposo que tenim la impressió des del sud d'Europa que els preus són més cars al nord, però hem de pensar que Barcelona és ja una de les ciutats cares d'Europa, així que estem curats d'espant.

Pel que fa a Stockolm, dir que no és cara, potser una mica més que aquí però es suporta bé. Adjunto alguns exemples:

85SEK - 9,5€ -> Autobus Fygbussarna de l'aeroport d'Arlanda al centre de Stockholm (40km)

145SEK - 16€ -> Tarjeta de transport públic de 20 zones, que són uns 10 viatges

600SEK - 67€ -> Especie de TMes per a totes les zones

169SEK - 19€ -> Samarreta SWE

15 a 25SEK - 1,7€ a 2,8€ -> Cafè

120SEK - 13,3€ -> Un dinar

Copenhagen sí que em va donar la impressió de ser més cara, tot i que no vaig fer massa vida a la ciutat. Adjunto alguns exemples

51KRR - 7€ -> Bitllet de tren anada i tornada de l'aeroport a l'estació central de Copenhagen (15km)

17KRR - 2,4€ -> Bitllet senzill autobús

55KRR - 7,7€ -> Entrepà i aigua

Wednesday, October 12, 2005

Copenhagen

A les 4 menys quart de la matinada m'haig d'aixecar, perquè haig d'estar ben d'hora a l'aeroport. Esmorzem i un taxi que havíem reservat per Internet el dia anterior em porta fins a l'estació d'autobusos Flygbussarna més propera, a Haga Forum. Just a l'arribar s'està anant l'autobús, i el taxista li fa llums, però l'autobusero passa directament i fot el camp. M'espero sól al següent, però passa ràpid al cap de un quart d'hora, i pago a gust els 89SEK, enlloc de la clavada que m'hagués fotut el taxista pels 40km fins a l'aeroport.

La noia que m'atèn al check-in compleix el prototip de sueca, està molt bé ella i la majoria de les sueques. La noia em dóna les tarjetes d'embarc per aquest vol, Stockholm-Copenhaguen, i pel que hauria d'agafar aquella mateixa tarda, Copenhagen-Barcelona. Faig algunes compres per l'aeroport, entre elles el típic souvenir suec d'Absolut:



A l'avió vaig seguir llegint-me l'interessant El Ultimo Catón, que quan me l'acabi faré una petita crítica com tinc per costum en l'Emeshing Blog. L'avió d'Sterling aquest cop és de color groc, i és molt puntual ja que a les 8h del matí estic a l'aeroport de Copenhangen.



Compro un bitllet de tren d'anada i tornada des de l'aeroport cap al centre de Copenhagen que em costa 51KRR, i amb 12 minuts estic al centre de la ciutat amb un tren supermodern. Per cert, si m'arribo a dormir el tren em porta fins a Malmö. Però segur que el revisor m'hagués despertat, perquè a diferència d'Stockolm on no se'n veuen, aquí sí que em demanen el bitllet. El revisor m'explica que hauria d'haver picat el bitllet, i em diu que m'enrecordi de fer-ho a la tornada.

Primer faig un recorregut pel costat del mar des del sud cap al centre de la ciutat. Comprobo que hi ha molt més trànsit de cotxes que Stockholm, però el volum de bicicletes és semblant... a veure si això últim ho copiem per a Barcelona!

Arribo fins a la plaça de l'ajuntament anomenada en danès Rhaduspladsen, que és una plaça espectacular amb uns edificis molt guapos com el mateix ajuntament i estàtues de dracs força curioses:



En aquesta mateixa plaça, mirant a l'ajuntament a mà dreta es troba el Tivoli, que és una barreja entre jardins, atraccions, fèria ambulant i espectacles:



Em sobten aquest tipus de kioskos de menjar ràpid i refrescos tant ornamentals ubicats en algunes places de Copenhagen:



Aprofitant que els dimecres és el dia d'entrada gratuïta als museus de Copenhagen, aprofito per anar al Statens Museum for Kunst. El museu és espectacular, però no tant bo com em pensava tot i que veig obres d'artistes coneguts com Pablo Picasso, Juan Gris, Matisse, Rubens i Munch.



Caminant per la ciutat em trobo amb aquesta vista, que crec que és una de les fotos més boniques que es poden fer de la capital danesa. Es tracta d'un canal, en plan els d'Amsterdam, però molt més net i on es nota que hi ha més pasta sobretot en els barcos:



Passejant per la ciutat em trobo amb aquesta rèplica del David de Michel Angelo, del que ja vaig veure l'original a Florència fa uns anys:



Com que és el més conegut de Copenhagen, vull veure la Sirenita, anomenada pels danesos Den LilleHavfrue. A la guia ja posava que decepcionava als turistes, excepte als admiradors de Han Christian Andersen, i potser per això no em decepciona tant i la trobo força maca, tot i que per arribar t'has de fotre una patejada bestial fins al punt més el nord del passeig marítim.



Dino en uns grans magatzems pijos anomenats Magasin un bocata de salmó, formatge i tomàquet i em claven 55KRR, uns 8 €uros. El lloc és molt de disseny, i els sofas on dino són força còmodes. Comprobo que les daneses també deixe-les córrer. Després de patejar una estona més, em decideixo a agafar un autobús per acabar de visitar la ciutat. M'arrisco a agafar el 15, i la dona que el condueix m'atèn molt bé a les meves preguntes de guiri despistat.

Després d'unes quantes voltes més, i de perdre'm per dins de l'estació central buscant quin és el meu tren dels molts que surten, arribo a l'aeroport molt bé de temps.

L'aeroport de Copenhagen és molt guapo, té connexions a tot el món, i es nota que tenen "high level" els danesos. Aprofito per fer les últimes compres a l'aeroport, sobretot de xocolata i bombons danesos, abans d'agafar l'avió d'Sterling que em portarà cap a Barcelona. Aquest cop llegeixo massa, sinó que ràpidament em poso a dormir a l'avió i això que em costa agafar el son en aquest tipus d'aparells, però és que estava rendit.

Tuesday, October 11, 2005

6th day in Stockholm

Pel matí m'he aixecat ben d'hora i he anat a visitar el Stockholm Stadion, que és l'estadi olímpic de la ciutat i que es va inaugurar el 1912 en motiu dels Jocs Olímpics disputats a Stockholm. L'estadi es conserva gairebé amb la mateixa estructura original, excepte la pista i algunes reformes estructurals. He pogut colar dins de l'estadi olímpic "hasta la cocina". Realment és espectacular poder tocar la pista d'un estadi amb tanta història i tants rècords:



Després he anar a visitar el Moderna Museet. Aquest museu es troba en un edifici construït per l'arquitecte Rafael Moneo, navarrés de naixement però català d'adopció, conegut per edificis com l'auditori de Barcelona, el Kursaal de San Sebastià o el de l'Illa Diagonal de Barcelona. Mireu si era bo aquest arquitecte que va guanyar al 1996 el Premi Pritzker d'Arquitectura.



El Moderna Museet està bàsicament sota terra i la veritat és que és força bo, ja que compta amb obres de primer nivell de Pablo Picasso, Robert Rauschensberg, Sigrid Hjertens i Andy Warhol. Però el quadre que m'ha deixat més impactat ha estat L'Enigma de Guillem Tell de Salvador Dalí, senzillament és increïble.

Després hem dinar menjar Kebab en el centre comercial de Kista, al costat del campus de la IT-Universitet. En el mateix centre comercial hi ha una de les botigues controlades en monopoli pel gobern on es pot comprar alcohol. I és que les anomenades Systembolaguet són les úniques tendes a Suècia on es poden trobar begudes alcohòliques per sobre dels 3 graus.



Vull fer un apunt del metro que hi ha a Stockholm, que tot i ser un grup d'illes, comunica molt bé la ciutat. Les estacions tenen totes una decoració, d'entre les quals em quedo amb aquesta:



El bo de conèixer gent que viu el lloc que visites és que t'expliquen trucos com aquest: resulta que pots comprar bitllets o tarjetes de 20, que serien com les T-10 d'aquí perquè compten 2 zones per trajecte curt, i els models de 3 dies per guiris. Però el que surt més bé de preu és comprar-te una espècie de Tmes per 600 SEK, però que després la pots tornar i et retornen la part proporcional dels dies que no has gastat... és genial!



Per la tarda hem anat de compres per a souvenirs i demés. Per arribar a aquesta zona més turística de la ciutat vas per un pont que arriba a aquesta arcada de la fotoar i després passes a la zona del Gamla Stan, que és el barri gòtic d'Stockholm:



Anant de compres m'he trobat amb una noia d'Almeria i hem estar xerrant una estona del que ella havia visitat, i del que jo havia vist. Ella tornava el mateix dia que jo però amb Ryanair, que per cert hi ha molt mala combinació cap a l'aeroport secundari d'Stockholm a uns 100km i sobre has de fet nit a l'aeroport d'Stansted (aeroport que vaig aterrar quan vaig anar l'últim cop a London).

La biblioteca pública és bastant impressionant, així que entrem a donar una ullada i fer algunes fotos com aquesta:



Després de veure fotos com la següent està clar perquè a Stockholm li diuen The Water City, i és que estan rodejades d'aigua totes les illes que formen la ciutat, ja sigui d'aigua salada del Mar Bàltic, com d'aigua dolça de llacs i rius:



Me'n vaig anar a dormir relativament d'hora després de fer-me la maleta perquè m'havia d'aixecar molt d'hora...

Monday, October 10, 2005

5th day of my travel

Aquest matí hem esmorzat cereals, i després un cafè per la zona del centre. Després m'he dirigit al parc ubicat a Hornstull d'on he tret aquesta foto:



Després he quedat amb el meu amic que treballa a Kista, que és el Silicon Valley de Sweden, amb empreses com Ericsson, IBM o Tele2. Aquí també està la universitat KTH Kungliga Tekniska högskolan (Royal Institute of Technology). La veritat és que aquí sí tenen una filosofia de campus, i no com els campus d'empreses que tenim a Barcelona... Segons m'han comentat, totes les comunicacions d'Europa a nivell d'Internet cap a USA passen per aquest campus.



Després de dinar i donar-me una volta pel centre comercial que hi ha al costat del campus, he anat cap a Drottnitholm. La veritat és que pel camí m'he perdut, perquè havia de fer una combinació metro i autobús, i m'he passat de parada. Per sort he estat parlant amb el conductor d'autobús que era un bolivià que portava 10 anys vivint a Suècia i m'ha dit com rectificar i poder arribar a Drottnitholm. Bàsicament és un complexe amb un palau, un teatre i un pabelló xinés que tot plegat a sigut declarat per la Unesco patrimoni de la humanitat.



Després m'he dirigit cap a Skogskyrkogarden, que ve a ser un espai també enorme i també declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco, on es troba la capella de la Santa Creu de Gunnar Aspund i un cementiri enorme on esà enterrada des de gent anònima a la coneguda actriu Greta Garbo.



A les 18h he anat cap al Globen, ja que em vaig assebentar d'ahir que avui feien un partit d'hockey gel de la Lliga Sueca. El Globen, que és un dels símbols de la ciutat, és l'edifici esfèric més gran del món.



El Globen es va inaugurar el 1989 pels campeonats mundial de hockey sobre gel, i actualment és l'escenari de tot tipus d'espectacles. Per exemple, el concert de Depeche Mode, que per cert jo tinc les entrades comprades pel de Barcelona, que es fa a Stockholm es farà al Globen:



El partit d'hockey sobre gel al que he assistit per primera vegada a la meva vida ha estat Hammarby contra Sundsball. L'única experiència fins al moment havia estat dels jocs d'ordinador del NHL de EA Sports, i d'alguna imatge televisiva. L'equip local, Hammarsby, s'ha imposat 5 a 1 en el marcador demostrant que eren millors. El hockey sobre gel és molt mogut, amb moltes accions espectaculars, i osties a tort i a dret sense que els àrbitres pitin falta. Això sí, quan paren el joc corren a impedir possibles reyertes entre els jugadors. Una experiència, aquesta de veure el hockey sobre gel en directe, totalment recomanable.


Sunday, October 09, 2005

4th day in Sweden

Avui diumenge ens hem preparat un bon esmorzar a base de cruasants, ous durs, formatges, llet i sucs. La veritat és que m'ha costat aixecar-me, perquè ahir era una mica tard quan me'n vaig anar a dormir.

Avui teníem planejat anar en vaixell a una deles illes de l'arxipièlag, i dit i fet. Hem anat amb metro fins a la zona dels embarques de vaixells, i hem hagut de còrrer per poder agafar el vaixell que anava cap a Vaxholm. Ha estat entrar mentre aixecaven la pasarela d'accés al vaixell.



L'hora i pico que ha durat el viatge en vaixell ha estat molt bona per les vistes increïbles de les diferents illes de l'arxipièlag mentre navegàvem pel mar bàltic, mentre ens donava el Sol. Per cert un Sol molt baix per ser les 12 del migdia. Mentre anàvem d'un costat a un altre ens anàvem creuant altres vaixells impressionants, ferrys a Finlandia o altres destinacions escandinaves.



La primera imatge al posar el peu a terra ferma de l'illa de Vaxholm no ha estat massa bona, ja que hi havia propaganda de l'Aznar suec que també utilitza la por com a arma electoral:


"Mà dura contra el crim i les trampes"

Em comentaven que aquest partit de dretes ha posat cartells a Malmoe del tipus: "Ets sents segur en aquest carrer?". Així que es tracta totalment de la por per aconseguir vots.

En aquesta illa la qualitat de vida era increïble, amb tot de jardins i cases molt guapes... vaya que es notava que tenien pasta. La tornada de Vaxholm cap a Stockholm l'hem fet en bus. Hem parat a l'estació d'Universitatet Sorna i hem donat un volt pel llac on es pot remar, i a l'estiu banyar-se en una platjeta.

Després hem anat en bicicleta cap a casa. Aquest és un dels mitjans de transport que més utilitzo a Stockholm, a part del metro i de les meves cames...


Saturday, October 08, 2005

3th day in Scandinavian

Durant el matí ens hem recorregut el carrer més comercial de la ciutat: Drottningattan, per comprar alguns souvenirs. Després m'he recorregut la zona Norrmaim i Ostermalm. He acabat a una zona de tendes superpijas que quasi totes s'ubiquen en el carrer Biblioteksgatan. Cal dir que aquí a Suècia sembla que els ciutadans no tenen precisament problemes de diners...

He entrat en els centres comercials com Ahlens City, que és un Corte Inglés més chic, Stadium que ve a ser una espècie de Decathlon pijo, i a la que no he entrat és a l'H&M ja que ja he entrat a les de Barcelona.

I és que cal recordar que H&M és suec, així com Ikea, Volvo, Saab, Ericsson, etc...

L'altre zona on la gent queda, a part de la que us comentava l'altre dia de l'Ahlens City, és un espècie de bolet que la gent anomena com a tal en suec: Svampen, que està ubicat a la plaça Stureplan. Sota el bolet hi ha antigues cabines telefòniques de Telia, l'exmonopoli telefònic suec a l'estil de la timofonica.



Per aquella zona hi ha un lloc molt conegut a Stocklom que curiosament és irlandès, és un pub on fan música en viu que es diu The Dubliner:



Avui hem estat dinant en un restaurant ubicat al pis més alt de la casa de la cultura Kulturhuset de Stockholm. Hem estat dinant a la terrasa d'aquest restaurant al costat de dues noies d'escàndol. La vista des de la taula era espectacular amb la plaça Sergels Torg, on hi ha un peculiar obelisc de cristall de Edvin Ohrstrom.



Aquesta és la vista que teníem des de la terrassa on mentre dinàvem ens donava el Sol, molt preuat en aquest país:



Després de dinar, i donar un volt per la zona comercial d'aprop de l'obelisc, on per cert hi ha un TapasBarCelona, hem anat a donar un volt en bicicleta ja que les havíem deixat el dia anterior aparcades al centre. Cal dir que la bicicleta és un dels mitjans de transport més utilitzats malgrat el fred que sol fer. L'ajuntament l'està potenciant i fins i tot ha posat peatges als cotxes per accedir al centre d'Stockholm, i si això li sumem els forts impostos que tenen els cotxes, tenir un cotxe en aquesta ciutat és un luxe i no és corrent que tothom en tingui.

Així doncs hi ha aparcaments de bicis com aquest:



A les 7 hem quedat per fer un sopar on acudeixen catalans, un francés, una australiana i una sueca. Després se'ns afegeixen una alemanya, una finlandesa i un italià i un altre francés. La veritat és que estic practicant més amb l'anglès que un mes seguit a Barcelona. Anem a diferents pubs i acabem a una discoteca sueca on em prenc un absolut amb llimona a l'estil suec.

L'horari dels pubs i les discos a Sweden és força diferent al nostre. Els pubs que tanquen més tard ho fan a la 1, quan els nostres pleguem els que ho fan més d'hora a les 3. En canvi les discoteques tanquen a les 3 de la matinada, mentre que les nostres tanquen a partir de les cinc...

Per cert una curiositat, a les discoteques i pubs està prohibit fumar. Així que és molt normal veure a la gent que sota del llavi superior tenen una petita bosseta de tabac que els hi fa un bulto extrany a la boca. Aquí van prohibir de fumar al Juny del 2005, suposo que quan ho prohibeixin a Spain al gener del 2006 també s'agafaran aquesta mena d'hàbits.