lunes, abril 24, 2006

Teatre: El Metode Gronholm

Aquest cap de setmana vaig anar amb uns amics a veure l'obra de teatre El Mètode Grönholm que fan per segona temporada al teatre Poliorama, ubicat a les Rambles de Barcelona.

Però aquesta obra no només s'ha representat a Barcelona amb aquests dos anys, sinó que més d'1 milió d'espectadors l'han pogut veure a Alemanya, Luxemburg, Dinamarca, Polònia, Grècia, Itàlia, Portugal, Argentina, Veneçuela, Mèxic, Xile, Uruguai, França i Anglaterra.

L'obra "El Mètode Grönholm" està escrita per Jordi Galceràn amb direcció de Sergi Belbel. Els quatre actors que protagonitzen l'obra són Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Roser Batalla i Jordi Diaz. Dels 4 actors voldria destacar especialment el paper de Lluís Soler, amb unes sortides molt bones i una molt bona imitació de Jordi Pujol.


Segons l'autor, Jordi Galceràn: "la idea de l'obra neix d'una anècdota real. Dins d'una bossa d'escombraries es van trobar unes sol·licituds de treball per una cadena de supermercats. Un dels empleats del departament de personal hi havia anotat les seves impressions sobre els cadidats del tipus: "extranjero gordo", "ésta no por gitana y por fea", "está como una regadera y padre alcohólico"... Aquell empleat, emparat per la missió que li havia estat encomanada, es va creure amb el dret a posar per escrit totes aquelles bestieses. El fet de tenir el poder per concedir o no un lloc de treball el legitimava per ser cruel, masclista i xenòfog."

"Vaig imaginar les noies que aspiraven a ser caixeres d'aquell supermercat intentant donar una bona imatge d'elles mateixes davant d'aquell individu, fent i dient el que creien que s'esperava d'elles, les vaig imaginar disposades a suportar fins i tot petites humiliacions per aconseguir aquell treball que necessitaven... I això és el que fan fins a l'extrem els personatges de "El Mètode Grönholm", perquè no importa qui som ni com som, el que compta és l'opinió que els altres, espectadors de la nostra vida, dedueixen de l'aparença. La nostra autèntica identitat no interessa a ningú, ni tant sols a nosaltres mateixos".


La trama de l'obra tracta dels quatre darrers candidats a obtenir un càrrec executiu d'una multinacional que són reunits per a ser sotmesos a les proves finals del procés de selecció. Aquestes proves finals venen a ser jocs col·lectius, de casos a resoldre i d'objectius a aconseguir dins d'una espècie d'entrevista col·lectiva. D'aquesta darrera fase de sel·lecció sortirà l'escollit a ocupar el lloc de treball.

Com a curiositat comentar que el nom de la multinacional per la qual realitzen aquest procés de selecció es diu Dekia, una multinacional sueca de mobles i bricolatge. El nom de l'empresa clarament prové d'un joc de lletres entre els noms de les empreses Ikea (sueca) i Nokia (finlandesa). A més el nom del mètode de selecció que suposadament ha inventat el cap de personal de la multinacional a la seva central d'Estocolm i que posa el títol a l'obra, Grönholm, prové d'un pilot de rallies finlandes que es diu Marcus Grönholm.

En definitiva, l'obra m'ha semblat bona i recomanable per als lectors d'Emeshing. Però tot i això, no sé si per l'estat d'ànim o la predisposició del dia amb què vaig anar-la a veure, haig de reconèixer que m'esperava quelcom més.

L'obra reflexa prou bé els casos amb els que es troba un candidat a un lloc de treball davant les exigències, els test i les preguntes fora de to que ha de contestar per poder aconseguir el lloc. Una de les frases de El Mètode Grönholm i que calen al públic és aquesta que he trobat a la web de Mobbing Opinion (Boletín de noticias sobre acoso psicológico"No buscamos a buenas personas con cara de hijos de puta sinó a hijos de puta con cara de buenas personas".

No hay comentarios: