Friday, June 30, 2006

Cuartos de final Mundial Alemania 2006

Una vez eliminada España en octavos de final de la mano de una experimentada Francia, el Mundial se juega entre selecciones que ya saben qué es ganar un Mundial, a excepción de Ucrania que es una de las sorpresas a estas alturas del World FIFA Cup Germany 2006.

A continuación repaso los enfrentamientos que veremos entre hoy y mañana en los Cuartos de Final del Mundial Alemania 2006:

Germany - Argentina (30/6/2006 Olympiastadion - Berlin)
Germany: Lehmann, Friedrich, Mertesacker, Metzelder, Lahm; Schneider, Ballack, Frings, Schweinsteiger, Klose y Podolski.
Argentina: Abbondanzieri, Burdisso, Ayala, Heinze, Sorín, Maxi Rodríguez, Mascharano, Lucho González, Riquelme, Saviola y Crespo.
Este es el enfrentamiento más esperado y espectacular de los cuartos del Mundial. Se enfrentan la Alemania de Klose, Podolski y un irregular Ballack, que ha sido el equipo más regular y mentalizado de su campeonato, ante la Argentina de Riquelme, Crespo, Maxi y Messi (si le dejan jugar).


Italy - Ucrania (30/6/2006 FIFA World Cup Stadium - Hamburg)
Italia: Buffon, Zambrotta, Barzagli, Cannavaro, Grosso, Perrotta, Pirlo, Gattuso, Camoranesi, Totti y Gilardino.
Ucrania: Shovkovsky, Rusol, Svidersky, Nesmachny, Gusev; Tymoshchyuk, Shelayev, Kalinichenko, Milevski o Vorobei, Rebrov y Shevchenko.
Italia se clasificó para cuartos con un penalty en el último minuto ante Australia, mientras que Ucrania hico lo propio ante Suiza en la tanda de penaltys. Creo que seré un pardido con pocos goles, que se decidirá por una acción individual del Schenchenko o por parte italiana de Gilardino, Toni o Pirlo.


England - Portugal (1/7/2006 FIFA World Cup Stadium - Gelsenkirchen)
England: Robinson, Hargreaves, Ferdinand, Terry, Ashley Cole, Beckham, Carrick, Lampard, Joe Cole, Gerrard y Rooney.
Portugal: Ricardo, Miguel, Fernando Meira, Carvalho, Nuno Valente, Maniche, Petit, Luis Figo, Tiago, Pauleta, Cristiano Ronaldo.
El equipazo inglés con Gerrard, Lampard, Beckham y Rooney se enfrenta a una mermada Portugal que tiene sancionados a Deco y Costinha y al crack Christiano Ronaldo que es duda por lesión. Creo que es favorita la selección inglesa por su mayor potencial, aunque no lo haya demostrado durante el campeonato.


Brasil - France (1/7/2006 FIFA World Cup Stadium - Frankfurt)
Brasil: Dida, Cafú, Lucio, Juan, Roberto Carlos, Emerson, Juninho, Kaká, Ronaldinho, Adriano, y Ronaldo.
France: Barthez, Sagnol, Thuram, Gallas, Abidal, Vieira, Makelele, Malouda, Zidane, Ribéry y Henry.
El gran favorito Brasil de Ronaldinho, Kaká y Ronaldo se ha metido en cuartos sin hacer el Jogo Bonito prometido pero con un gran potencial para resolver los partidos. Delante tendrán a una Francia muy seria detrás y con las ideas claras delante con Zidane, Ribéry y Henry como máximos exponentes.

Thursday, June 29, 2006

Coca-cola y Mentos

Se ha convertido en una especie de mito urbano. Todo el mundo habla del tema. En todo grupo hay alguien que dice que lo ha visto o que un amigo lo ha hecho. No se trata ni de la chica de la curva, ni de la chica con su gato y el foigras. Me refiero a lo que se dice de lo que pasa si echas un paquete de Mentos en una botella de 2 litros de Coca-Cola.



Pues bien, gracias a YouTube, os adjunto en este post lo que hacen unos americanos para comprobar el efecto que tienen los caramelos Mentos con la bebida Cocacola... "Diet Coke with Mentos" by melh29:


Podéis encontrar un montón de vídeos de los experimentos que hace la gente con Cocacola y Mentos en este link de YouTube

Wednesday, June 28, 2006

Lista libros a leer

Estos días me estoy leyendo en el trayecto del metro el libro ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? de Philip K.Dick, que sirvió para inspirar la película de Blade Runner. Pero tengo un montón de libros pendientes por leer. Esta es mi lista de "following books are pending" o también llamada Pending Book List:

1. La Fiesta del Chivo de Mario Vargas Llosa, fue un regalo de un amigo. Aún no he encontrado el momento de leérmelo, pero supongo que es el número 1 de la lista.

2. El Método (The Game): Este libro de Neil Strauss me lo compré ayer en el Fnac atraído por su forma de tratar las relaciones de una noche. En la portada se anuncia como "La comunidad secreta de los maestros de seducción al descubierto".

3. Muerte en Hamburgo de Craig Russell. Me lo compré justo después de mis vacaciones en Hamburgo, a ver cuando encuentro un momento y me leo sus poco más de 400 páginas.

4. Triple de Ken Follet: Aunque me decepcionara "En El Blanco", siempre me han gustado las novelas de este autor norteamericano, tanto que tengo dos libros pendientes por leerme de este autor, y tantos otros que ya me leído.

5. En la Boca del Dragón de Ken Follet también.

6. Iacobus de Matilde Asensi: Después de leerme el gran libro de "El Último Catón", me compré este libro esperando encontrar más de lo mismo.

7. E=mc2 de David Bodanis: Me lo compré un día atraído por que teóricamente explica toda la biografía de la ecuación más famosa de Albert Einstein.

8. El Príncipe de Nicolás Maquiavelo, por ser una obra básica en la história política y por las contínuas referencias que hacemos a Maquiavelo en cuanto a la ambición se refiere.

9. Las Nueve Revelaciones de James Redfield. Este libro es el que hace más tiempo, diría que más de 5 años, que se encuentra en cola pero que siempre se encuentra en último lugar...

Por cierto, los últimos libros que me he leído (Readed Book List), de los cuales podéis encontrar su respectiva crónica publicada en Emeshing Blog, han sido los siguientes:
American Psycho de Bret Easton Ellis
Sábado de Ian McEwan
Lunar Park de Breat Easton Ellis
Pulp de Charles Bukowski
Desayuno en Tiffany's de Truman Capote
La Hermandad de la Sabana Santa de Julia Navarro
Club Bilderberg de Daniel Estulin
La Niebla y la Doncella de Lorenzo Silva
Angeles y Demonios de Dan Brown
Los Asesinatos de Manhattan de Douglas Preston y Lincoln Child
El último Jurado de John Grisham
L'Ombra del Vent de Carlos Ruiz Zafón
Una Fortuna Peligrosa de Ken Follet
Trainspotting de Irvine Welsh
El socio de John Grisham
Indicio de Culpa de Jody Compton
El Intermediario de John Grisham
Leviatan de Paul Auster
El Curioso indidente del perro a Medianoche de Mark Haddon
La Justicia de Selb de Bernhard Schlink y Walter Popp
El último Catón de Matilde Asensi
Tonto, muerto, bastardo e invisible de Juan José Millás

Tuesday, June 27, 2006

Cronica Catalunya - Croacia 27/6/2002

Ja fa 4 anys d'aquesta crònica que vaig escriure tal dia com avui. Us la reprodueixo textualment:

"CRONICA CATALUNYA - CROACIA BASQUET
Durant el dia només m'assabento de que la Bomba Navarro no podrà jugar per la lesió que encara arrossega: "fascitis platar", com el MacCullogh. Però la bona notícia per a ell és que l'han sel·leccionat aquesta nit en el Draft 2002 de la NBA en el lloc 40 pels Washington Wizzards de Michael Air Jordan. Just abans del partit parlaríem amb la seva noia i amb la germana (la navarra), quasi a peu de pista, en confimen de que no creuen que jugui la bomba, però no ens en recordem de felicitar-les. Després ho arreglem amb un SMS.

Parlo en plural perquè quedo amb el Gerard per anar a veure el partit. Quedem a 2/4 de 7 a la seva feina, però ell surt 1/4 d'hora tard per un marró d'última hora. Agafem el seu Stilo i anem cap a casa seva per canviar-se el traje i posar-se en plan sport-wear, jo en canvi ja vaig esportiu.

Agafem la ronda per anar cap a Montjuïc, i de camí ens adonem que no portem cap senyera. Més tard ens adonaríem de que l'hauríem haver agafat de casa perquè gairebé tothom la portava, estelada o de les de sempre. Per sort no ens trobem massa merder, però a l'arribar al carrer del Foc ja hi havia retenció. Era clar que l'assistència seria bona, tot i que només eren les 20:15h. Aparquem en un dels parkings de sorra i rodejem el Palau St Jordi ja que segons l'entrada posa que s'entra pel: "costat torre Tel" que vol dir Telefònica (siempre jodiendo), és a dir la Torre Calatrava.

El partit Catalunya-Croàcia no comença fins a 2/4 de 10, però ja es respira un bon ambient veient el partit de les sel·leccions femenines que acaben guanyant les catalanes. Després de fer un riu anem a fer uns bocates i una Coke preveient les cues posteriors. Les samarretes del nº 16 de Gasol als Memphis Grizzlies es comencen a veure.

La veritat és que l'èxit de convocatòria té molt a veure amb l'efecte Gasol i el seu recital en la seva temporada de Rookie a la NBA. Després el Nacho Solozábal al presentar el partit xifra en 16.200 els espectadors, rècord a la Península Ibérica, per sobre dels 15.000 d'un Espanya-Israel a l'any 2001. Parlant del país veí, les referent a Korea són constant en el partit... "gràcies Korea", "Catalunya-Korea agermanats per sempre", "Koooreeeaaaa!"

Només entrar al Palau ens donen un llibre del Mundo Deportivo: "Pau Gasol: El Chico que tocó el cielo". Mirant-lo per sobre el Gerard troba una de les millors frases del llibre. En el Draft del 2001, després que el Gasol fós escollit nº 3, el Charles "el gordo" Barkley va dir en directe per la TNT i la Turner: "Me lo van a romper.... Le voy a invitar a casa de mi madre a comer pollo con patatas. Necesita ponerse fuerte".


La veritat és que a la ronda d'escalfament es nota que el Gasol ha fet els deures i a més de guanyar pes s'ha posat fort. Cadascún dels bàsquets i sobretot dels mates del Gasol és aplaudit com si es tractés del mateix partit. Es presenta la sel·lecció en un ambient eufòric després dels Segadors amb Grimau, Junyent, Comas, Esteller, Moraga, Raül López, Mumbrú i Gasol. Ferran Martínez desapareix, mentre que Joan Carles Navarro queda a la banqueta vestit de carrer. L'equip és entrenat per Buscató, ajudat per Chichi Creus i J.M. Raventós (Jose no sabia que t'hi dediquessis!?!).

El començament és aplastant per part de la sel·lecció catalana demostrant la NBA de Gasol i la futura del Raül López (anirà als Utah Jazz), mentre que Esteller, Grimau, Junyent i Mumbrú juguen a un molt bon nivell. La primera part és clarament catalana i en Gasol juga gairebé tots els minuts, la veritat és que se'l veu motivat.

Als descansos i a la mitja part fan espectacles en plan americans per entretenir el públic. Un grup de bailarins d'un tipus entre hip-hop i break-dance, unes noies de bon veure del Coyote Ugly que fins i tot juguen amb foc, i alguns concursos una mica absurds de nens ficant-se bambes del tamany d'en Dueñas. Però l'espectacle que té més èxit és el que consisteix en ballar la cançó de les Ketchup "Asereje" i la persona que millor la balli s'emporta la camiseta amb la que està jugant el Pau Gasol. Finalment les càmeres s'hi fixen amb una noia que és la que guanya la camiseta de la sel·lecció catalana de bàsquet amb el número 16.


A la segona part el croats deixen de ser uns amics i es posen les piles cubrint al Gasol, defenent forts, i forts en els taulells aconseguint molts rebots. Gràcies a aquesta tasca aconsegueixen empatar el partit. Però la garra del Roger Esteller (força aclamat), la qualitat de Gasol i la rapidesa del Raúl López aconsegueixen que Catalunya s'imposi 82 a 75 al marcador.

Espero que us hagi agradat la crònica i fins un altre. S'accepten comentaris (el mail és una eina de doble sentit, no és com la tele que la mires i no els hi pots dir res!)"

Monday, June 26, 2006

NBA Champions: Miami Heat

Els Miami Heat s'han proclamat campions de la NBA, com diria el Montes "del curso baloncestístico 2005-2006". La final la van disputar davant de Dallas Mavericks a qui van derrotar per 4-2 aixecant un 2 a 0 en contra.


Els dos primers partits disputats en l'American Airlines Center de Dallas van ser favorables a l'equip local gràcies a la banqueta dels Mavericks i l'excel·lent joc de Dirk "Robin Hood" Novitzki. Però els Heat van reaccionar quan van tornar al seu American Airlines Arena de Miami. Aquests van ser els resultats del partits de l'elimnatòria:
1: Dallas Mavericks 90 - Miami Heat 80
2: Dallas Mavericks 99 - Miami Heat 85
3: Miami Heat 98 - Dallas Mavericks 96
4: Miami Heat 98 - Dallas Mavericks 74
5: Miami Heat 101 - Dallas Mavericks 100
6: Miami Heat 95 - Dallas Mavericks 92


Els Miami Heat dirigits per Pat Riley han arribat a les NBA Championship Finals 2006 gràcies al lideratge i talent de Dwayne Wade (MVP dels playoffs) i Shaquille O'Neil, i fent el següent recorregut en playoffs:
Playoffs First Round:
·Miami Heat 4 - Chicago Bulls 2
Eastern Conference Semi-Finals:
·Miami Heat 4 - New Jersey Nets 1
Eastern Conference Finals:
·Miami Heat 4 - Detroit Pistons 2


Els jugadors de Miami Heat que han aconseguit la gesta de guanyar el prímer títol de la NBA per la franquícia dels Heat han estat:

55# Jason Williams
3# Dwyane Wade
40# Udonis Haslem
8# Antoine Walker
32# Shaquille O'Neil
33# Alonzo Mourning
20# Gary Payton
42# James Posey
49# Shandon Anderson
5# Derek Anderson
51# Michael Doleac
24# James Kpono
30# Earl Barron
25# Wayne Simien
1# Dorell Wright

La celebració del títol dels Heat va ser espectacular. A Miami es van congregar centenars de milers de persones i en un escenari els jugadors del Miami Heat van fer una espècie de show. El mestre de ceremònies del show va ser, com no, Shaquile "artículo 32" O'Neil. Entre Shaq i Wade van convèncer a Pat Riley que ballés un rap... espectacular!!

Sunday, June 25, 2006

Los proyectos

Hola jóvenes:

Hace unas semanas le propuse a Emeshing postear en su conocido blog. Su respuesta fue completamente afirmativa. Desde este espacio quiero agradecerle antes de nada que aceptara mi proposición. Emeshing, eres un jugón.

Mi nombre es Spaceraven y en lo sucesivo espero que nos podamos encontrar aquí en Emeshing.

Mientras paseaba esta tarde por la calle he escuchado casualmente un momento de una conversación entre dos personas. La frase que he podido interceptar ha sido : "Sí, porque está lleno de proyectos". PROYECTOS, esa ha sido la palabra clave.

Tener una idea que nos parece brillante nos llena de algo parecido a la esperanza. Sentados en nuestro sillón empezamos a darle una y mil vueltas, nos imaginamos lo que haríamos y lo que dejaríamos de hacer. De la idea pasamos al proyecto. De tener una idea pasamos a tener un proyecto. Con un proyecto parece que ya tenemos algo. Pero en realidad no tendremos nada hasta que no lo llevemos a la práctica. Estar lleno de proyectos es en realidad estar lleno de nada, de ideas que se pasean por nuestra mente haciendonos imaginar logros que sólo sirven para pasar un agradable rato de ensoñación.

Ser alguien, llegar a ser algo. Todos los argentinos y los culés esperamos que Leo Messi deje de ser una gran promesa para que se convierta en un verdadero crack. No dejo de escuchar que Messi va a ser el próximo Maradona, que está en el camino de convertirse en una super estrella del fútbol, etc.... ¿Alguien se fija en lo que es ahora Leo Messi y no en lo que va a ser o en lo que puede llegar a ser?. Se habla más del proyecto Messi que no del Leo Messi que sale a jugar con su selección en el minuto 80.

Y de los proyectos mejor no hablar hasta que no sean una realidad, porque como todos sabemos, podemos gafarlos.

Saturday, June 24, 2006

Anecdota Almodovar

En aquesta nit de revetlla he anat a casa d'uns amics a celebrar Sant Joan i l'aniversar d'una amiga, i després hem acabat la festa en unes carpes mentre se'ns feia de dia. I és que aquesta és una de les nits més curtes de l'any, i de les més celebrades.

Però el motiu d'aquest post, és explicar-vos una anècdota que em va passar tornant cap a casa a les tantes de la matinada, o millor dit a primera hora del matí. Vaig tornar amb cotxe cap a casa, i vaig deixar el cotxe en el parking.

Al sortir del parking, haig d'obrir dos portes que s'obren cap enfora. Doncs bé, la segona porta no podia obrir-la perquè em topava amb algú. Llavors sento a un tio que em diu: "Espera un momento que hay una chica meando"

Exactament, escolto a alguna persona que està pixant justament en el racó per on hi ha la sortida del parking! Llavors el tio aquest em diu que ja està i obro. Just a la porta del parking hi havia una pixada de cal deu, i un grup de nois i noies tope fashion que marxaven caminant.

Llavors un dels nois, precisament el que m'havia avisat de la presència de la noia pixant, diu: "Ha sido una escena Almodóvar total!"

Què n'opineu vosaltres?

Jo vaig haver de posar cara de pato a l'anar caminant cap a casa passant al costat del grup de gent. Vaig comprar el diari en el kiosc de costat de casa, mentre la dona encara estava obrint, i sobre les 7 del matí em posava a dormir.

Friday, June 23, 2006

Octavos Mundial Alemania

Hoy viernes ya sabemos los emparejamientos de octavos de final del Mundial de Futbol FIFA Alemania 2006:

Alemania - Suecia (24/6/2006 - Munich)
Partido espectacular entre una de las favoritas y amfitriona del mundial, Alemania, encabezada por Ballack, Klose y Podolski, y la Suecia de Ljungberg, Larsson y Wilhelmsson que ya plantó cara a ENgland en el último partido.


Argentina - México (24/6/2006 - Leipzig)
Este enfrentamiento entre selecciones suramericanas tiene como claro favorito a la Argentina de Riquelme, Saviola, Crespo y Messi. Argentina es la selección que ha desarrollado mejor futbol en los tres primeros partidos de la 1a fase del Mundial. Delante tendrán al México de Rafael "el kaiser de Michuacán" Márquez y Omar Bravo.


England - Ecuador (25/6/2006 - Stuttgart)
La Inglaterra de Gerrard, Lampard y Rooney es una de las serias aspirantes al título, aunque su primera fase no ha sido brillante. Delante tendrán a la Ecuador de Edwin Tenorio, Valencia y Kaviedes, que ha hecho una buena primera fase, pero que recibió 3 goles ante Alemania.


Portugal - Holanda (25/6/2006 - Nüremberg)
El Portugal de Deco, Figo y Cristiano Ronaldo se enfrenta a la Holanda de Robben, Van Nistelroy y Van Persie. Puede que este sea uno de los enfrentamientos más espectaculares, más abiertos y de mayor calidad de los octavos de final del Mundial.

Italia - Australia (26/6/2006 - Kaiserlautern)
La sólida Italia de Pirlo, Totti y Gilardino se enfrenta a una selección como Australia teóricamente de menor calidad, pero que se ha clasificado como segunda de grupo contra todo pronóstico. La Australia de Viduka y Kewell tiene como principal valuarte a la táctica de su entrenador milagros Guus Hiddink.

Suiza - Ucrania (26/6/2006 - Köln)
La selección suiza ha dado el campanazo al clasificarse primera de su grupo ante Francia. Su principal baza es su defensa, ya que es la única selección que no ha recibido ningún gol en los tres primeros partidos. Sus principales jugadores son Senderos, Vogel y Frei. Delante tendrán a la Ucrania de Shevchenko que se ha repuesto de la paliza que le dio España en el primer partido.


Brasil - Ghana (27/6/2006 - Dortmund)
El Brasil de Kaká, Ronaldo y Ronaldinho es la clara favorita para llevarse este campeonato Mundial de Futbol. Pero seguro que no lo tendrá nada fácil ante la calidad de algunas selecciones. El primer grande escollo será ante la selección africana de Ghana con Essien y Apiah como grandes estrellas.


España - France (27/6/2006 - Hannover)
España llega a estos octavos después de haber knockeado a su tres primeros rivales sin demasiados problemas. Ahora, la España de Cesc, Villa y Torres se encuentra delante a un rival de entidad como es la France de Henry, Trezeguet y Vieira que ha ido de más a menos en la primera fase.

Thursday, June 22, 2006

Andres Montes al Mundial

Después de su largo periplo como locutor en Canal+ y Digital+ de los partidos de baloncesto de la NBA, Andrés Montes ha fichado por La Sexta.

Andrés Montes es ahora presentador en La Sexta, donde comparte la retransmisón de los partidos estrella de cada jornada en el Mundial de fútbol de Alemania 2006 junto con Julio Salinas y Esteve.

Montes sigue con su recital de frases, que ya era famoso en la retransmisiones de la NBA, y que ahora aplica sus frases al Mundial de fútbol:

-"el arquitecto, vaya crack!" (Cesc Fábregas)
-"¡Tiqui-Taca Salinas! ¡Tiqui-Taca!" (Club del Tiqui-Taca)
-"Salinas, ¿dónde están las llaves matarile?"
-"¡¡¡Tiburón!!! ¡¡¡Puyol Tiburón!! ¡¡Tiburóooonn!!"
-"Tócala otra vez Xavi! Xavi es el Bogard de la selección"
-"Todas se parecen a la primera, como a la primera novia Salinas, como a la primera". Ni Salinas ni Esteve estaban deacuerdo, ya que creen que cambias de novia para encontrar alguien mejor"
-"¡¡Tom Cruise!! ¡¡Es Tom Cruise!! Raúl es el Tom Cruise de la selección"
-"¡Este pase no és un melón, es una sandía!!"
-"Mister Gallumbos!" (el sueco Lungberg)
-"Encefalograma plano!" (refiriéndose al lateral izquierdo sueco)
-"Salinas, a nuestra edad necesitamos cariño!"
-"Salinas que bien te veo!!"

La verdad es que nunca había visto opiniones tan dispares sobre un locutor. El jugón Andrés Montes despierta para algunos buen rollo y entretenimiento puro, mientras que otros tienen que bajar el volúmen del televisor porque no lo soportan. Yo soy de los que opina que Montes és un crack, y que los partidos aburridos gracias a él se convierten en entretenidos.

Por cierto, durante el verano pasado unos amigos y yo nos lo encontramos en San Sebastián y accedió a hacerle una foto y nos saludó muy amablemente (ver post en Emeshing blog:

Montes sigue así jugón!!!

Wednesday, June 21, 2006

El millor regal possible

Avui he aconseguit el millor regal possible en el dia del meu Sant:

PER FI JA TINC PIS!!

Després de diversos intents fallits, ja he aconseguit un pis de lloguer en el meu barri. Quan faci la inauguració del pis, suposo que per a l'Octubre ja us avisaré per fer una petita festeta...

Tuesday, June 20, 2006

Lost 2 - Segunda Temporada Perdidos

Antes de que empecéis con este post, tener en cuenta que ya he acabado de ver la segunda temporada Lost (Perdidos), así que aunque no creo que vaya a explicar nada del otro mundo, vigilar en no seguir algún link con Spoilers que os expliquen más de la cuenta..., es decir no desvelar ningun secreto de lo que sucede esta temporada. En cambio, de los links que adjunto, mejor no mireis su contenido si no quereis saber lo que pasa en capitulos que aun no ha emitido la Fox y menos TVE.


Hace unas semanas que acabé de ver esta esperada segunda temporada de Lost, y la verdad es que he estado enganchado por la cantidad de giros y de incógnitas que se suceden en cada uno de sus 24 episodios.

Pero es que hace sólo un par de meses que acabé de ver la primera temporada de Lost (ver post en Emeshing Blog), y me enganché hasta tal punto que tuve que conseguir la segunda temporada de Perdidos para poder saber cómo acababa.


Sobre la serie de Perdidos hay una página web de MSN y sobre su emisión en la cadena Fox, añadiendo información sobre sus personajes y un resumen de cada uno de los episodios que ya se han emitido.


He desubierto gracias al blog de Singer Mornings, que vendría a ser "un cantamañanas", una interesante herramienta mediante la cual podemos ver las interrelaciones que se producen entre los personajes de Lost. La herramienta en cuestión se llama Connections y se encuentra en la web Lost Hatch.


Además en Wizbang Pop! he encontrado el siguiente diagrama de conexiones entre los protagonistas de Lost y su pasado un tanto oscuro (hacer click encima para verlo en grande):


La serie de Lost ha tenido tanto éxito que incluso en la web de Apple han añadido un Dashboard Widget de skia.net sobre los famosos 108 minutos:


Para finalizar este post dedicado a Lost, os recomiendo encarecidamente que veáis la serie Perdidos ó Lost, es muy muy muy buena, de lo mejorcito en series que han emitido estos últimos años en televisión.

Looooosst, Looooosst!

Monday, June 19, 2006

Cronica Oasis Razzmatazz 2002

4 anys després, en el post d'avui recupero aquesta crònica del concert d'Oasis a la sala Razzmatazz de Barcelona que vaig enviar per correu electrònic als meus amics just després de presenciar el concert el dia 19 de Juny del 2002:

"Hola companyers,
Acabo d'arribar, així que us faig la crònica al moment (com els bons cronistes, suposo). Pels qui tingueu temps llegiu-la sencera, per als que aneu curts de temps només llegiu-vos l'apartat del Concert.

Avant-concert Oasis
18:05 Quan just estic aixecant-me de la cadira de la feina per anar-me'n cap a casa, fins i tot el meu NT posava "Ya puede apagar el equipo", m'agafa el jefe per fer una reunió. Què oportú! Jo ja pensava, ai que se'm farà tard per al concert... Finalment consegueixo sortir sa i estalvi a les 18:30h

19:00h Arribo a casa i vec una estona el programa "El rival más debil", on la presentadora, Núria González, es recrea deixant per terra els concursants amb frases de l'estil: "Eres un cobarde por querer echar a tu compañera que es mejor que tú", o " Tenéis el cerebro más inútil que el interior de los huevos Kinder". El programa el vec pensant que haig de menjar alguna cosa perquè després en el concert no podré jalar res i m'agafarà gana

20h Finalment em faig alguna cosa de sopar i menjo, mentre ma germana està amb una amiga mirant llocs per anar a sopar.

20:20h Agafo el cotxe i passo a recollir a uns amics i anem fins a Razzmatazz

Arribem prop de les 21h a la sala Razzmatazz, antiga Zeleste, ubicada en el carrer Almogàvers de Barcelona. Hi ha una cua increïble per comprar entrades, encara que segons he escoltat s'ha anunciat el cartell de "Sold Out". Està ple de tios amb neveres que t'ofereixen begudes fresquetes, i fem bé de no comprar-ne perquè no deixen entrar-ne. Aconseguim averiguar que s'entra per darrera uns autocars, m'hauria d'haver enrecordat per altres concerts com el de Pulp (veure crònica del concert de Pulp a Emeshing Blog). Just dels autocars darrera hi ha uns "seguratas" que obren totes les bosses. Davant nostre a dues noies els fan treure un parell d'ampolles petites d'aigua, i no són les úniques... hi ha una pila d'ampolles a un costat. Nosaltres hem estat previsors i portem les entrades del Servicaixa. Ens les trenca un dels "Seguratas" després de comprovar les marques de les entrades en els infrarojos.

Concert Oasis
Entrem uns amics i jo a la sala. Està molt plena i ens col·loquem més o menys al mig. Estan tocant el grup teloner que són els The Soundtrack Of Our Lives. D'aquest grup suec comentar que alguna cançó de les que toquen està força bé, i que el cantant quasi al final del seu miniconcert aconsegueix que la majoria del públic de la sala Razzmatazz s'assegui al terra amb un fet força curiós. A 2/4 de deu els teloners acaben el concert, i entren la manada de tècnics a desmuntar i muntar per preparar-ho tot per al concert d'Oasis.


La veritat és que ja tenia ganes de tornar-los a veure, després d'anar-los a veure amb un amic fa noséquants anys, al Palau dels Esports, i després de que al cancelar el concert al Pavelló de la Vall Hebrón de fa dos anys tornèssim les entrades encara que el concert es va acabar fent però sense el Noel. Aquell dia uns amics i jo vem acabar a la ràdio explicant la cancelació del concert a RAC1...

A les 22h, quasi britànicament, apareixen a l'escenari els Oasis en el seu inici de la seva gira per presentar el seu nou disc "Heathen Chemistry". Un grup on només queden els germans Gallagher dels que van començar, i on s'han afegit Gem Archer, guitarra rítmica procedent dels Heavy Stereo, el baixista Andy Bell, que havia treballat als "Hide and Hurricane", i el bateria Alan White. Concretament és el tercer concert de la gira després de Roma i Lió.


La rebuda del públic als germans Gallagher i companyia és impressionant i el públic es mostra entregat des del principi. Comencen amb "Hello", i toquen temes com: "The Indu Times", "Go let it out", "What's the story morning glory", "Force of Nature", "Cigarrettes and Alcohol", "D'you Know what I mean?", "Stop Crying your heart out", "She", "Songbird", "Live forever", "Don't Look back in Anger", "Some might say" (no amb aquest ordre).

La veritat és que "Don't look back in anger" com a primera tornada és la que millor connecta amb el públic i fins i tot el Noel ens ha de deixar cantar mentre que ell toca la guitarra. També són molt seguides i cantades cançons com Cigarrettes and Alcohol, Morning Glory, Some might say, Ho let it out, Live forever, i fins i tot una versió de "My generation" dels Who.


El concert es pot considerar de Notable alt, ja que saben com portar el públic i ofereixen un repertori molt variat entre els seus nous temes i els seus antics i més populars. L'única pega la calor que passem dins de Razzmatazz... tanta gent apinyada i tan poca ventilació... ¿¿on està l'aire acondicionat??

Visca els Oasis, i recordeu que el dia 1 de Juliol de 2002 surt el disc "Heathen chemistry" a la venda. Jo ja el tinc, ja que me'l va passar el Javi baixat d'Internet, i gràcies a això hem pogut seguir algunes cançons al concert.

Fins aquí la crònica. Bona nit!"

Per cert, anys després d'aquest 19/6/2002 he tornat a disfrutar de la música dels Oasis en el seu concert al Novembre del 2005 al Pavelló Olímpic de la Vall d'Hebron (veure post amb la crònica a Emeshing Blog).

Sunday, June 18, 2006

Cronica Gran Premi Motoclisme a Montmelo

Aquest matí m'he despertat ben d'hora per anar amb un amic al Circuit de Catalunya a Montmeló, per presenciar en directe les curses del Mundial de Motociclisme. El trànsit per l'autopista de peatge C-33 era força bo, no tant bo com als primers entrenaments de divendres (veure post Emeshing Blog), però només a l'arribar a la C-17 ens hem hagut d'aturar perquè els accessos al Circuit de Montmeló començaven a estar col·lapsats. Per cert, ha estat curiós veure molt a prop del circuit un cotxe dels Mossos, concretament un Volkswagen Passat, mig destartelat amb 2 rodes de menys i pintat amb negre la matrícla i part de la xapa.

Un cop hem deixat el cotxe en el parking C, ens hem dirigit cap a l'accés 6. Allí ens han validat l'entrada i ens han fet un control més que light de les bosses que portàvem. Bàsicament no es poden entrar ni llaunes ni ampolles de vidre. Un espectacular pont platejat et dóna accés al circuit, i ens hem dirigit cap a una zona de pic-nic amb taules a l'ombra per tal d'esmorzar i relaxar-nos fins a la primera carrera programada a les 11h.

El nostre seient en el Circuit de Catalunya estava ubicat a final de la recta principal, i teníem a seguidors del Dani Pedrosa, del Valentino Rossi, del Sete Gibernau, del Toni Elias i de l'Alvaro Bautista. Aquest és l'ambient que es respirava a la Tribuna on ens asseiem:


Des d'aquesta Tribuna A del Circuit de Catalunya hem presenciat la primera carrera del matí, la cursa de 125cc que a la postre seria la més espectacular de les 3. El duel entre Bautista, Faubel i Pesek ha estat increïble, amb adelantaments de vàries motos a la vegada sobretot a la zona de final de recta. Finalment la cursa de 125cc se l'ha endut Àlvaro Bautista quedant així el podi:
125cc
1. Alvaro Bautista (Master-MVA Aspar Team)
2. Héctor Faubel (Master-MVA Aspar Team)
3. Sergio Gadea (Master-MVA Aspar Team)


La carrera de 250cc no ha estat tant bona pels interessos espanyols, però ha estat força moguda. Ha començat amb un domini aclaparador dels italians, amb Dovizioso, De Angelis i Locatelli escapant-se. L'únic que ha intentat seguir-lo tot i no conseguir-ho ha estat un inconmensurable Àlex Debon. Però a meitat de cursa ha estat Jorge Lorenzo qui ha despertat passant a Debon que s'ha deixat adelantar, suposem ordres d'equip. Després Lorenzo ha anat retallant distàncies fins que a la darrera volta, quan estava darrera dels italians, ha aprofitat un pique entre De Angelis i Locatelli per passar-los a tots dos i quedar-se amb la segona posició.
250cc
1. Andrea Dovizioso (Hurnangest Racing Team)
2. Jorge Lorenzo (Fortuna Aprilia)
3. Alex de Angelis (Master-MVA Aspar Team)


L'ambient a la grada ha anat pujant fins just abans de la cursa de MotoGP, on els ànims i la força de l'afició ha arribat al seu punt més àlgid. Aquest és un moment de quan els pilots de MotoGP han fet la primera volta de calentament a Montmeló:


Molt a prop del nostre seient hi havia uns tios motivant que animés el públic amb una nina inflable que ha donat molt de joc:


La primera sortida de la cursa ha estat fatal, ja que hi ha hagut una topada entre Capirosi i Gibernau que ha fet caure fins a 6 pilots just a la primera corba al final de recte. Aquesta caiguda ha propiciat la bandera vermella en cursa, a causa del seriós accident que han patit Loris Capirosi, Marco Melandri i Sete Gibernau. Un dels 6 pilots que s'ha vist implicat en la caiguda, tot i que no ha tingut conseqüències ha estat Dani Pedrosa:


Aquesta caiguda múltiple ha fet que molts pilots no poguessin sortir a la nova cursa de MotoGP que s'ha retrassat més de mitja hora. A la cursa ha sortit molt bé Casey Stoner, seguit de Kenny Roberts Jr, Nicky Hayden i John Hopkins, mentre que Valentino Rossi i Dani Pedrosa, que ha hagut de sortir amb la segona moto, han sortit malament.

Però aviat Rossi ha marcat el seu domini aclaparador posant-se líder, mentre que l'únic que el podia seguir era l'estadounidenc Hayden. A la volta 11 Dani Pedrosa s'ha caigut al chicane que segueix la primera corba i ha tret emoció a la carrera de MotoGP. L'emoció només estava en saber qui aconseguiri la tercera posició del duet que formaven els nordamericans Roberts i Hopkins. Finalment Kenny Roberts Jr s'ha endut la tercera posició del podi quedant les coses així:
MotoGP
1. Valentino Rossi (Camel Yamaha Team)
2. Nicky Hayden (Repsol Hunda Team)
3. Kenny Roberts Jr (Team Roberts)


Finalment comentar que als italians Loris Capirosi i Marco Melandri se'ls han endut a l'Hospital General de Catalunya per tal de tractar-los després de l'espectacular accident que han patit. Mentre, a Sete "little" Gibernau se l'han endut a la Clínica Dexeus, però mentre l'ambulància arribava a la clínica ha patit un accident al topar amb l'autobús número 64 dels Transports Metropolitants de Barcelona. Amb coses com aquesta, queda demostrat que Sete té molt mala sort.

Des d'Emeshing Blog vull dessitjar que es recuperin aviat Loris, Marco i Sete!

Saturday, June 17, 2006

Fabrica tu propia cerveza (beermachine.com)

Hace unos días, le regalaron a un conocido para su cumpleaños una máquina para fabricar cerveza. Sus amigos le compraron esta curiosa máquina en la web: beermachine.com.


Concretamente esta es la explicación que incluyen en su web sobre esta máquina de fabricar cerveza:
"What is the Beer Machine?
The Beer Machine is a self-contained, single-step brewer that makes brewing your own fresh premium naturally made beer as easy as brewing coffee. The idea is simple: after the simple one time assembly, you can make any of dozens of international or domestic styled beers in just seven to ten days. Included with your Beer Machine, you'll get your first 28- 12oz. servings of heavenly brew that you can tap direct from The Beer Machine and keep right in your fridge."

Pues bien en esta web BeerMachine.com tienen disponibles 4 máquinas distintas de fabricación de cerveza para que cada consumidor pueda escoger la que mejor se adapte a sus necesidades:
-The Beer Machine 2000
-The Brewry 2006
-The Beer Machine 1000
-The Brewery 2006


Si alguien se anima a comprase una de las máquinas en BeerMachine.com, por favor que me diga si le ha funcionado bien y si realmente es buena la cerveza que fabrica. Según dicen también es pericia del que utiliza la máquina saber encontrar la mezcla justa de ingredientes y gas...

Friday, June 16, 2006

MotoGP: Gran Premi Cinzano de Catalunya

Aquest matí he anat a veure la primera sessió d'entranaments lliures del Gran Premi Cinzano de Catalunya que es disputa els dies 16, 17 i 18 de Juny de 2006 al Circuit de Montmeló.

El motociclisme i sobretot el MotoGP fa furor a Catalunya, gràcies a la representació catalana encapçalada per Dani Pedrosa, amb Sete "little" Gibernau, Toni Elias i Carles Checa. Davant però, hi trobem a un incombustible i inconmensurable Valentno Rossi amb la seva Yamaha número 46, al Marco Melandri, Nicky Hayden, Kenny Roberts Jr. i Loris Capirossi.

Els entrenaments lliures de MotoGP d'avui els he vist des de la tribuna del Circuit de Catalunya, amb força espectació dels afeccionats catalans i extrangers que han vingut a veure'ls. La primera tanda ha estat per Kenny Roberts Jr. amb 1'42.923, seguit de Colin Edwards i de Dani Pedronsa. Però el que ha fet el millor temps en la segona tanda ha estat Valentino Rossi amb 1'42.837, seguit de Kenny Roberts Jr. i amb Dani Pedrosa en tercera posició.


Els entrenaments de 250 i 125 els he seguit des del meu seient ubicat a la tribuna A del circuit, on el calor pica de debó. En els 250cc la pole provisional és per a Alex Debon de l'equip Fortuna Aprilia seguit per Andrea Dovizioso i amb Hiroshi Aoyama en tercera posició. Als 125cc Mika Kallio de l'equip Red Bull KTM GP 125 ha fet el millor temps, com no podia ser d'una altra manera, seguit per Thomas Luthi i Michele Conti.

Aquesta crònica l'acabaré de rematar diumenge des del Circuit de Catalunya, ja que podré seguir en directe les tres proves del Campionat Mundial de Motociclisme (veure post de les curses del diumenge a Emeshing Blog.

Thursday, June 15, 2006

American Psycho (by Bret Easton Ellis)

He acabado de leerme el libro American Psycho del escritor norteamericano Bret Easton Ellis. El libro me ha gustado bastante, sobretodo en lo que a conversaciones y pensamientos que tiene el protagonista. Pero el comportamiento del protagonista, Patrick Bateman, es seguro reprochable y de cadena perpetua directa.


En la contraportada de la edición de Ediciones B del libro American Psycho aparece el siguiente resumen de la trama: "Tiene 26 años, trabaja en Wall Street y es milionario. Invierte su dinero en mimar su ya agraciada imagen y conocer los mejores restaurantes y locales de la ciudad, así como en comprar música, electrodomésticos punteros, además de cuchillos de carnicero, sierras o alguna botella de ácido. Patrick Bateman no se diferencia en nada de sus conocidos, con quienes lo unen parecidas ideas políticas, prejuicios sociales y gustos personales, y con los que comparte indiferencia hacia cuanto los rodea, el vacío existencial y una similitud en su apariencia que los confunde. Sin embargo, Pat sabe algo que el resto de sus compañeros ignora: sabe que la emoción procede del mal y que un individuo como él no puede salir impune de los atroces actos que comete. El placer procede de la práctica de la tortua, la crueldad, la violación, la humillación y el asesinato, y Patrick Bateman quiere experimentarlo."

El escritor de American Psycho es Bret Easton Ellis, que precisamente consiguió su fama gracias a esta novela. Bret Easton Ellis nació en Los Angeles (California - USA), y publicó su primera obra titulada "Menos que Cero" en 1985, mientras estudiaba en la universidad. Otros de sus libros son "Las Leyes de la Atracción", "Glamourama" y "Lunar Park".

Precisamente, hace relativamente poco me leí su último libro titulado "Lunar Park" que me gustó bastante (ver post en Emeshing Blog). La verdad es que me gusta la forma que tiene de escribir, y la mayoría de temáticas que trata en sus libros.

Wednesday, June 14, 2006

Quiksilver Bowlriders in Malmoe

L'altre dia vaig veure per la tele un reportatge del campionat Quiksilver Bowlriders de skate que es va disputar a Malmö (Sweden). Concretament es disputaven les finals del campionat del món de skate que organitza Quiksilver:


El parc on es va disputar aquest campionat de skate es diu Stapelbäddsparken, que en anglès vindria a ser Skatepark a la ciutat sueca de Malmö. Doncs bé, molt a prop d'aquest parc es troba l'edifici anomenat Turning Torso dissenyat per Calatrava:


El Turning Torso està conformat per 9 cubs que van seguint una espècie d'espiral increïble. En aquest espectacular edifici s'ubiquen oficines en els dos primers cubs, mentre que la resta de plantes de la resta dels nous cubs serveix per allotjar vivendes que lloguer, a excepció de les plantes 53 i 54 que s'han reservat com a sales de conferència i de reunions aprofitant l'excel·lent vista de la ciutat sueca de Malmoe. Precisament les diferents vistes panoràmiques que hi ha desde les diferents plantes de l'edifici poden veure's des de la secció Panorama de la web del Turning Torso.

Les excepcionals fotos les he trobat al Flickr, concretament al Skatepark in Malmö (Stapelbäddsparken) by Mikael Fennhagen:

Tuesday, June 13, 2006

Zapatos y Bambas

La foto que adjunto en este post es una imagen fidedigna de las cajas de zapatos y de bambas (zapatillas deportivas) que hay debajo de mi cama:


En la parte superior derecha de la fotografía podemos apreciar una caja de Adidas, precisamente las zapatillas deportivas, con pequeños tacos de goma, que utilizo cada sábado para jugar a fútbol sobre césped artificial.

Justo debajo hay la caja de unas Munich, unas zapatillas ideales para jugar a fútbol en pista o en parquet, ya que tienen una suela de goma casi lisa. Munich Sports es una marca mítica de zapatillas deportivas para futbol sala.

Más a la izquierda encontramos una caja de Bonette, una marca de zapatos de vestir (supongo que italianos) de la que me compré un par para llevar con mis mejores (y pocos) trajes.

Y de unos zapatos de vestir paso a unas Merrell de montaña que me compré justo antes de ir a Suecia en previsión de nieve, pero que al final no tuve la necesidad de provar, ya que no nevó durante mi estancia en Stockholm (ver post en Emeshing Blog).

Justo a su izquierda se encuentra otra caja de la marca australiana Merrell, pero de unas bambas más casual y de llevar todos los días. La marca Merrell se ha puesto de moda, al menos en Barcelona, con sus modelos con una especie de tira para abrochar. Por cierto muy cómodas, pero no tan resistentes como me pensaba.

Encima unas Camper, una marca mítica de zapatos muy cómodos y resistentes. Yo soy usuario habitual de este tipo de zapatos, y reconozco tener no sé cuantos pares de Camper.

Al lado una caja de unas Timberland, unas zapatillas deportivas que me compré para el verano y que acabé tirando por lo incómodas y mal hechas que estaban. Desde aquí desrecomiendo cualquier compra de esta marca que lo demás lo fabricará bien, pero lo que son zapatillas deportivas NO.

Por último una caja de zapatos Snipe, unos zapatos cómodos, puede que no tanto cómo los Camper, pero sí resistentes y útiles. Tengo otras zapatillas deportivas de marcas como Nike, Reebok o Puma, pero no caben todas en este post...

Monday, June 12, 2006

Dilbert: A Blackberry user

Dilbert is a Blackberry user, and always Dilbert shows the technical way of life exactly. The following picture is the best way to show what is a normal day of Blackberry user:


I am a Blackberry user, and sometimes I am a "crackberry" user too!

Sunday, June 11, 2006

Un moment abans de Morir (by Mutis pel fons)

Ahir a la nit vaig anar a veure amb uns amics l'obra de teatre "Un moment abans de Morir" de Sergi Belbel, posada en escena per la companyia de teatre Mutis pel Fons a Granollers. I és que un amic meu, en Jose Mari, més conegut per ser l'autor de Ravennius, és un dels actors de l'obra.

"Un moment abans de morir" tracta segons el tríptic: "La vida, com la mort, esdevenen per una cadena de fets, casuals o no casuals, però relacionats. Quan una persona mora, deixa d'interactuar amb els destins dels altres, però, si continua viva, els modifica. Què passaria si un home morís a mans d'un assassí? Què succeiria en els destins dels desconeguts si aquest mateix home sobrevisqués? Acostem-nos a la vida un moment abans de morir."


Els protagonistes d'aquesta obra de teatre de la companyia Mutis pel Fons són: Anna Ribell (dona), Jordi Piqué (dramaturg), Sònia Tabero (germana), Carles Garcia(Heroïnomen), Marta Jofré (mare), Anna Ribell (filla), Josep Maria Raventós (malalt), Meritxell Torra (infermera), Cecilia Mancerra (senyora), Enric Tarradellas (home policia), Anna Segales 8dona policia), Jordi Lloreda (motorista), Jordi Ballús (assassí), Andreu Torres (víctima) i Josep Amargant (veus en off).

La direcció de l'obra "Un moment abans de morir" ve a càrrec de Xavier Torres i amb l'ajuda de Meritxell Torra. El director de l'obra Xavier Torres ja va dirigir anteriorment amb aquesta companyia de teatre "Déu" i "Ser o no Ser", que vaig tenir l'oportunitat de veure en anys anteriors.

Anteriorment, la companyia de teatre Mutis pel fons havia portat a escena les obres: "Un plat de crema", "Avi jove vol companyia", "Catalans a la romana", "Perduts en el temps", "La mama té jocs amagats" i "Missatges". I és que Mutis pel fons fa en aquest 2006 els seus primers 10 anys d'història:


L'obra "Un moment abans de morir" té dues parts, la primera amb un to més dramàtic en el que hi ha diverses escenes amb la mort com a punt en comú, i una segona part més alegre en la que es revisen les escenes anteriors amb diferents finals per als personatges protagonistes.

Si teniu oportunitat per veure l'obra no us la perdeu, ja que està molt ben feta i interpretada. Tots els actors interpreten molt bé el seu paper i involucren als espectadors en les situacions i amb els sentiments que es deriven. Únicament té un però, un monòleg amb una dona mig boja i el telèfon com a protagonistes que es fa excessivament llarga per als espectadors.

Saturday, June 10, 2006

World Cup Fever

L'altre dia vaig sentir el terme World Cup Fever, que a England s'utilitza per denominar la febre de futbol que està generant el Mundial de Futbol d'Alemanya 2006.

Doncs bé, la febre del futbol és tant bèstia durant la FIFA World Cup Germany 2006 que ha arribat també als països asiàtics. Per casualitat, he trobat al Flickr una série de fotos d'un tal AmirFish dedicades al que sembla una campanya publicitària al Japó o en algún país asiàtic en la que la temàtica és el futbol:


Però com veieu es deu tractar d'una campanya publicitària de roba interior femenina, ja que en totes les fotografies es veuen noies de bon veure jugant al futbol sobre un camp enfangat i amb poca roba...